Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1546 | 01545 | GALLART, CAN | Can Gallart és el nom d’ una propietat d’ Argentona, situada ben bé a l’ entrada de la població, que des del 1928, es convertiria en una casa de colònies per a nens i nenes de Mataró. Durant la Guerra Civil, per un conveni entre l’ Ajuntament de Mataró i la Caixa [+] | |
| 2022 | 02021 | MAJÓ, CAN | Can Majó, al Veïnat de Mata núm. 37, és una finca actualment poc explotada, però amb un passat de conreus agrícoles de gran producció. Hi ha vàries construccions que daten dels anys 1900. Una construcció lineal de dues plantes destinada antigament a la indústria [+] | |
| 2997 | 02996 | REC DEL MOLÍ, EL | Canalització que, a grans trets i en un tram important, coincidiria amb l’ actual carrer de Lepant. El Rec del Molí aconduïa cap al mar les aigües procedents de la Riera de Cirera i de la Rambla. Com és lògic deixà de tenir aquesta funció quan les aigües que baixaven [+] | |
| 3183 | 03182 | SADURNÍ DE VALLDEIX, SANT | Capella possiblement originària d'una vil.la romana, situada a poca distància de la Riera de Valldeix, que a partir del segle XVIII apareix en la documentació sota l'advocació de Santa Rita de Càssia. L’ any 1873 s’ inauguraria l’ edifici tal com avui, a grans [+] | |
| 1107 | 01106 | CRIST D’EN MASCARÓ, EL | Capella que estava situada a la mateixa cantonada de la Riera de Sant Simó i el camí de Puerto Rico, (ara carrer Prat de la Riba) i va ser destruïda per un fort aiguat escaigut l’any 1790. Posteriorment un espai proper d’aquesta zona fou convertida temporalment [+] | |
| 362 | 00361 | BATLLE, CAN | Carboneria que estava situada al carrer de Sant Ramon, pràcticament a la cantonada amb el Rierot. Era propietat d’Antoni Batlle i Recto, mort el 1965, als 75 anys, casat amb Caterina Casals i Bosch. Amb la gradual desaparició del carbó com a font energètica de [+] | |
| 1219 | 01218 | DON SUPER POLLO | Carns a la brasa, tapes, esmorzars, vermuts… en zona coberta i terrassa, que es troba a la Carretera de Barcelona 58, de Mataró, a poca distancia del carrer de la Remallaire, al Pla d’ en Boet. Disposa de pàrquing privat i zona d’ esbarjo infantil. També després, [+] | |
| 131 | 00130 | ANDREU, CA L’ | Casa a poca distància de l’ermita de Sant Miquel de Mata i, si es vol, de la Riera i de la Carretera de Mata. Edificacions pròpies del mateix entorn serien Can Tria, Can Pineda, Can Gol, Can Volart i fins i tot la Granja dels Alemanys. // Andreu és també el nom [+] | |
| 726 | 00725 | CARMANY, CAN | Casa antiga, coneguda –des del segle XV i fins al XVIII- com Can Rovira. Susceptible de diferents modificacions, al XIX es coneixeria com Can Carmany i encara, en alguns documents, Can Caramany. En mig de boscos, Can Carmany es troba a la banda esquerra de la carretera [+] | |
| 1543 | 01542 | GAIG, CAL | Casa avui restaurada, que fou bastida inicialment al segle XVIII i que queda al terme de Dosrius. S’hi accedeix des del Camí de la Cornisa, a l’est del Veïnat de Maians. Es troba al costat mateix del Turó d’ en Tarau. El gaig és un ocell d’uns 35 cm., de color [+] | |
| 3298 | 03297 | SERRA ARNAU, CAN | Casa construïda al segle XVI (1545), d’ estil renaixentista, emblemàtica de la ciutat, situada al Carreró i que s’ identifica també amb el nom del seu propietari en aquells moments: El síndic Jeroni Serra i Arnau (1551-1620). Avui la casa és el Museu Comarcal del [+] | |
| 84 | 00083 | ALFARO, CA L’ | Casa d'estiueig de Sant Andreu de Llavaneres feta construir a partir de 1880, pel pintor canari Nicolás Alfaro, molt a prop del centre del poble, [1] al passeig de la Mare de Déu de Montserrat núms. 27-33. És obra d’ Eduard Mercader i Secanella.[2] Té planta quadrada [+] | |
| 3510 | 03509 | TERRÉS, CAN | Casa d'estiueig, d’ estil modernista, que fou propietat de Magdalena Terrés. Va ser construïda el 1911 segons projecte del reputat arquitecte modernista Melcior Vinyals i Muñoz. Es troba al carrer de Sant Antoni núm. 16 de Sant Andreu de Llavaneres. La façana principal [+] | |
| 1139 | 01138 | CUSANI, CAN | Casa de la Riera de Mataró on hi havia un billar, a principis del segle XIX. L’ Hospital de Mataró pagava un lloguer de 200 lliures l’ any a Carlos Cusani, un italià procedent de Novara, que explotava l’ esmentat billar per a obtenir fons per al mateix Hospital. [+] | |
| 713 | 00712 | CARDONER, CAN | Casa de la Riera núm. 95, de Mataró, caracteritzada per tenir una reixa de ferro a la finestra de la planta baixa. La seva finalitat és més decorativa que de tanca protectora. La reixa està dividida en dues parts, una inferior, sobre el llindar i una altra superior. [+] | |
| 2009 | 02008 | MADRONA, CA LA | Casa de pagès (avui desapareguda en construir-se el denominat Polígon Mata-Rocafonda) que quedava al costat del torrent del mateix nom i que estava situada aproximadament on després s’ hi instal.laria l’ empresa Curtits Montserrat, al carrer de la Foneria.. Sabem [+] | |
| 3817 | 03816 | XALANT NOU, CAN | Casa de pagès (de vegades escrit Xalan) situada a la zona del Pla d’ en Boet, entre els carrers Francesc Layret, Puig i Pidemont i Pablo Iglesias, també coneguda com Can Pere Xalant. És inclosa al Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Històrico-Arquitectònic. El [+] | |
| 3681 | 03680 | VALENTÍ, CAN | Casa de pagès (del 1900, convenient reformada) situada a la Vellussa, a les Cinc Sènies, al peu del camí antic de Sant Andreu de Llavaneres, passat el Torrent de Vallgiró i a poca distància del límit del terme de Mataró per aquest sector. [1] L’ adreça oficial [+] | |
| 2968 | 02967 | QUIRZE, CAN | Casa de pagès (que quedaria entre el Camí de Can Quirze i el carrer del Capcir) del que n’era propietari Quirze Agulló i Trullàs, casat amb Maria Mora i Fradera. El seu fill Ramon Agulló i Mora hi viuria fins a la seva mort, l’ any 1977. Ha donat nom a la Urbanització [+] | |
| 1812 | 01811 | ITXART, HORTA | Casa de pagès (sovint escrit Ixart, Ytxart o Itchart) que quedaria situada al Camí del Mig, a la part més alta de l’ actual Pla d’ en Boet. Descendent de la família, ja al segle XX, va ser Josep Itxart i Escorsa (mort el 1985, als 82 anys), fill de Josep Itxart [+] |