Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 668 | 00667 | CANAL DEL SOT GRAN | Veritable torrent que queda entre el Forn de la Pega, la Vinya d’ en Xerric i el Pla de Fontanyes, al terme municipal de Dosrius. Aquest canal va a parar al Torrent de Rupit per la seva banda esquerra. A no massa distància però per la banda dreta, arriba també [+] | |
| 3053 | 03052 | RIERA, LA | Via principal i eix vertebrador de tota la vida econòmica, social, política i cultural de la ciutat.[1] Originàriament era un sector de la denominada Riera de Cirera que recollia les aigües del centre-nord del terme municipal per enviar-les al mar. Des del 1890, [+] | |
| 1352 | 01351 | ESTEVE, JOIERIA | Vicenç Esteve i Barnaus, joier d' ofici, regentaria el taller d' orfebreria, també tenda d' òptica, situat al carrer de Barcelona 57, des del 1918. Fins llavors havia estat la joieria d’ Arcadi Arissó, al davant de la Peixateria. Posteriorment el negoci s’ instal.là [+] | |
| 3466 | 03465 | TAPAVINS | Vins i tapes, amb especial dedicació als vins catalans i també a altres vins de regions com la Ribera del Duero, la Rioja o el Bierzo. Amb assortit d’ embotits, formatges de qualitat i “empanadas” argentines. Tapavins s’ ubicaria a l’ espai antigament conegut per [+] | |
| 705 | 00704 | CARANDINI, CAN | Xalet situat al Veïnat de Mata, tocant a la carretera que va a Sant Andreu de Llavaneres, des d’on s’ hi accedeix fàcilment. La seva adreça oficial és Veïnat de Mata 98. Si bé no té un especial valor arquitectònic ha estat restaurada i arranjada fa uns anys i avui [+] | |
| 2687 | 02686 | PECATS | Xarcuteria situada al carrer Nou núm. 21 de Mataró.[1] També es coneix com Can Tena i és una de les més conegudes del centre de Mataró. Ofereix servei de càtering. [2] Altres botigues de carns prou conegudes serien Carns Asturgó (Plaça Gran 2); Esteve Raventós [+] | |
| 2761 | 02760 | PICKWICK | Xarcuteria ubicada al carrer Enric Granados 27, ara Carreró. Estaria especialitzada en formatges, mantegues, conserves, vins i licors… i oferia serveis a domicili. Altres xarcuteries conegudes són o han estat Esperalba (Plaça de Cuba 17) o Llobet (Sant Joaquim [+] | |
| 1779 | 01778 | INLINGUA | Xarxa de centre d’ aprenentatge d’ Idiomes, fundada a Berna (Suïssa) l’ any 1968, que té també la seva acadèmia a la Riera 13-15 i a la Via Europa 181, de Mataró. [1] Altres acadèmies d’ idiomes serien Britannia Mataró (Roger de Flor 53); International House (Balmes [+] | |
| 188 | 00187 | ARMENGOL, GRANJA | Xarxa de granges o botigues de productes lactis que té la seva seu a Gurb (Osona) i establiments espargits per tot Catalunya, entre els quals un a Mataró, al carrer Nou núm. 26. En particular elabora iogurts i gelats. Establiments similars serien Granja Caralt [+] | |
| 2040 | 02039 | MANGO | Xarxa d’ establiments comercials dedicats a la moda que, a Mataró, es localitza a dos punts concrets de venda: Al Mataró Parc i al carrer de Barcelona 15.[1] A principis del segle actual tenia, a Mataró, una trentena de treballadors. Altres botigues de moda situades [+] | |
| 2427 | 02426 | MORELL, EL | Zona costanera del començament del terme de Sant Andreu de Llavaneres, on van ser trobades unes àmfores amb la inscripció “CLV”. Demostraria l’ existència d’ intercanvis comercials entre la nostra costa i altres de l’ imperi romà. Sembla ser que el vi i l’ oli [+] | |
| 3468 | 03467 | TÀPIES | Zona costanera mataronina, que queda a l’ est del terme municipal, anant cap a Sant Andreu de Llavaneres. Coincidiria amb l’espai que hi ha al nord de l’ ermita de Sant Simó fins a Cal Pilé, a l’ Horta Puig i a Can Bernadet, dins l’ espai més ampli que representa [+] | |
| 1744 | 01743 | ILLES, LES | Zona de baix a mar, també conegut com “Les Illes Estraberes” que estaria situada entre la ciutat de Mataró i l’ ermita de Sant Simó. Sense precisar-ne límits, es podria situar també al capdavall de l’ actual carrer de Sant Pere, on en ple segle XVI s’ hi edifiquen [+] | |
| 3726 | 03725 | VERDET, EL | Zona de Mataró que queda al sud del carrer de Mata –en concret també entre els carrers Moreto i Fortuny- que es coneix amb aquest nom perquè en aquell mateix indret funcionava, des del 1883, una fàbrica que obtenia “verdet” (pigment resultant de l’acció de l’àcid [+] | |
| 3509 | 03508 | TERRERS, ELS | Zona de pendent pronunciada, que queda a llevant de la carena del Corredor i de la Fontanella, molt a prop del terme municipal d'Arenys de Munt. El territori està travessat per un dels petits torrents que, descendent de la Serra del Corredor, aniran a parar a la [+] | |
| 214 | 00213 | AS MORELL | Zona de Valldeix on, a grans trets, quedaven situats els Mas Pons i el Mas Estruc i Feu, als segles XVI i XVII. [1] Altres masos característics de l’ indret, en aquells anys, serien els Bertran, Blai, Bruguera, Catà, Costa, Garbé (abans denominat Rita), Lladó, [+] | |
| 2152 | 02151 | MAS, LLORENS | Zona dels carrers actuals de Sant Pere més Alt i de Bonaire. Abans era denominat d’ en Pere Lladó. Es tracta d’ un mas que queda integrat al nucli urbà de Mataró, amb el creixement urbanístic dels segles XVI i XVII. Altres masos que també hi quedaren integrats, [+] | |
| 310 | 00309 | BANYADORES, LES | Zona d’ escalada esportiva, molt propera a Cabrera de Mar i també a Cabrils. S’ hi accedeix des de la Font Picant de Cabrera i agafant el camí de Cabrils. Es tracta d’ un conjunt de roques granítiques, similars a les de Céllecs, dividides en diferents sectors: [+] | |
| 44 | 00043 | AGULLES, LES | Zona o espai que hi ha entre Can Comalada, la Torre de Can Comalada i la Riera d’ Argentona. Al seu nord hi ha el denominat Rovell de l’ Ou. [1] I més avall, seguint la Riera d’ Argentona, Els Tres Torrents. Altres cases properes són La Casona, Can Castells i la [+] | |
| 3043 | 03042 | RIBES, LES | Zona plana de la part baixa de Cabrera que quedaria entre l' A-19 i la carretera Nacional II, al damunt mateix de les instal.lacions actuals del Carrefour. A les seves immediacions hi ha la masia també dita de Can Ballescà [1], documentada des del segle XVI, tot [+] |