Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 178 | 179 | 180 | 181 | 182 | 183 · Següent · Última
Registres 3601–3620 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3674 | 03673 | VADOR JOANET, CAN | També coneguda amb el nom de Manso Bruguera Planéis es troba al Veïnat Padró s/n, de Canyamars, concretament al vessant sud de la Plana de Ca l’ Arenys, a la riba esquerra de la Riera de Canyamars i abans d’ arribar al nucli de la població. Es tracta d’ un edifici [+] | |
| 2466 | 02465 | MÚTUES ASSEGURADORES, UNIÓ DE | També coneguda amb l’ anagrama UMA, aquesta agrupació tenia les seves oficines de la zona de Mataró al carrer Sant Josep Oriol, 42. Efectuava múltiples serveis: Accidents individuals, incendis, pèrdua de beneficis, robatoris, assegurances d’ automòbils, assistències [+] | |
| 1533 | 01532 | FREGINALS, CAN | També coneguda antigament com Can Ferragenals, és una masia[1] molt ben conservada que té els seus orígens al segle XIV. Té llindes i brancals de granit i, a la façana, un portal amb onze dovelles. Havia servit d’ estatge dels treballadors que construïren Can Navas, [+] | |
| 2704 | 02703 | PENES, CAN | També coneguda com a Can Pepes és una masia que quedaria situada a prop de la Font del Rossinyol, a la part alta del Torrent de Maians i a sota la serra de Can Bruguera, al veïnat conegut com Geimir. En ruïnes, l’ edificació va ser feta a finals del segle XVIII.[1] [+] | |
| 767 | 00766 | CASANOVA DE CAN POI | També coneguda com Ca la Quimeta, es localitzaria al Veïnat de Pins núm. 5, a la carretera C-1415 que va de Mataró a Granollers, entre la denominada torre dels Quatre Rellotges i la Riera de Clarà. Ha estat adaptada com una residència canina i felina. Cases de [+] | |
| 2869 | 02868 | POTXA, CAN | També coneguda com Ca l’ Artedo, és una casa rural situada a les Cinc Sènies, amb accés pel Camí del Mig. Porta el núm. 103 del Veïnat de Mata. Es tracta d’ una construcció del 1940, amb dues plantes i amb coberta a dues aigües, dedicada al planter per a la jardineria. [+] | |
| 1285 | 01284 | ERMITÀ, CA L' | També coneguda com Ca l’ Ermità del Racó, es troba a poca distància de la Font de Clarà, al conegut Veïnat d’ Argentona, al costat de la carretera que va de Mataró a Granollers i abans d’ arribar al desviament d’ Òrrius. A l’ igual que moltes altres cases de pagès [+] | |
| 610 | 00609 | CAIXA DE BARCELONA | També coneguda com Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona, és de 1844. En seria president Dionisio Valdés, el Baró de Maldà, i Francesc Barret, en fou Secretari. Després de diferents absorcions, a finals de la dècada del 1980, es fusionà amb la Caixa de [+] | |
| 3193 | 03192 | SALA I BALADIA | També coneguda com Can Baladia de baix, es situaria al carrer de la Unió, cantonada amb la el de Cuba 44, a l’ edifici construït (1850) per Aleix Baulenas. L’ any 1881 tenia 31 telers [1] i una dotzena d’ anys més tard sembla que va arribar a tenir gairebé mil [+] | |
| 2669 | 02668 | PATET, CAN | També coneguda com Can Ballot o Mas Ametller, es troba al Veïnat del Cros d’ Argentona. No s’ ha de confondre amb una altra masia o propietat del mateix nom que es troba també a Argentona. Altres masies del Veïnat del Cros són el Mas Gual, Can Duran, la Taverna, [+] | |
| 1828 | 01827 | JERONI, CAN | També coneguda com Can Boba, Can Marlot o Can Feliu, es troba al veïnat precisament dit Jeroni, núm. 1, de Dosrius. Queda a l’ esquerra de la riera de la població, d’ esquena al carrer Joan Cardona, a la zona d’ eixample anomenada Can Boba. De forma bàsicament [+] | |
| 467 | 00466 | BONA MOSSA, CA LA | També coneguda com Can Bonamusa o Masia de la Genoveva, està situada a la plaça d’ Espanya de Dosrius, és una masia d'estructura clàssica de teulada amb vessants als laterals i amb frontó a la façana principal [1]. En aquesta façana hi ha un rellotge de sol (de [+] | |
| 3621 | 03620 | TUBAU, CAN | També coneguda com Can Carreras, es troba al terme municipal d’ Argentona, al tram mitjà de la Riera de Riudemeia, entre el Fondo de la Gallega i la carretera C-1415, que va de Mataró a Granollers, passant pel Coll de Parpers. Es tracta d’ una zona amb importants [+] | |
| 751 | 00750 | CASA DELS LLADRES, LA | També coneguda com Can Gener, és una masia dels segles XVII i XVIII, situada a Valldeix, que té pintures de Josep Cusachs i Cusachs (1851-1908). En concret, el mateix pintor va decorar la façana amb l’ escena d’ un robatori –els lladres reptant per la paret- recordant [+] | |
| 2141 | 02140 | MARTORELL, CAN | També coneguda com Can Martorell de la Creu, es troba al terme municipal de Dosrius, a poca distància de la població en direcció est i a les rodalies del denominat Turó Cabra. L’ edifici és dels segles XVII i XVIII.[1] Diferents documents datats el 1779, 1787 o [+] | |
| 372 | 00371 | BELL RACÓ | També coneguda com Can Navas –i encara abans com Can Carreras- és una mansió senyorial que es troba al terme municipal d’ Argentona, just a la banda esquerra de l’ antiga carretera de Mataró a Granollers, tot just iniciant la coneguda pujada de Parpers.[1] L’ edifici [+] | |
| 3614 | 03613 | TRISSAC, CAN | També coneguda com Can Patana era una casa de pagès –de color vermellós- situada a un centenar de metres a sobre del Camí de la Geganta i a la dreta de la Via Europa, al paratge denominat de Carvera o Cervera. Tenia un safareig que rebia aigua de la mina [1] allà [+] | |
| 2962 | 02961 | QUIMETA, CA LA | També coneguda com Casanova de Can Poi, es troba al terme municipal d’ Argentona, a Clarà, que es convertiria en una residència canina i felina. Altres cases de pagès del Veïnat de Clarà són Ca l’ Esterramanc (Mas Lloberons), Can Manreset, Can Món, Can Vinyals, [+] | |
| 826 | 00825 | CATÀ DE LA TORRE, CAN | També coneguda com Els Àngels, és una masia –originària del segle XVII (1634)- que queda ubicada al nord-oest de les urbanitzacions Onze Pins i Rocaferrera, al terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres [1]. Va ser reformada per Josep Catà l'any 1729, tal com [+] | |
| 1395 | 01394 | FAIXES, LES | També coneguda com fàbrica d’ Antoni Escubós, elaborava –tal com diu el seu nom- faixes “per a homes, catalans i andalusos, vascos i gallegos i fins i tot pels gauxos de les Pampas”, en expressió de Luciano García del Real[1]. També elaborava però articles de senyora, [+] |