Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 141 | 142 | 143 | 144 | 145 | 146 · Següent · Última
Registres 2861–2880 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1549 | 01548 | GALLIFA, CAN | Masia situada al peu de l’antic Camí de Sant Martí de Mata i a poca distància –banda oest- de la Urbanització La Fornenca. [1] És coneguda com Can Múgica i encara, en temps més recents, com a Can Ribot. Ha estat escenari de diferents representacions teatrals (Festival [+] | |
| 1473 | 01472 | FLORIAC, CAN | Masia situada al Pla de Sant Simó, a sobre mateix de Can Bernadet i a uns tres-cents metres de la carretera N-II i de la línia del ferrocarril. La seva adreça oficial és Camí del Mig 42. Antoni Farrés i Espinosa, que va morir l’ any 1959, als 70 anys, n’era el [+] | |
| 2117 | 02116 | MARQUÈS, CAN | Masia situada al sud de l’ermita de Santa Rita, a Valldeix. És constatada la seva existència ja als segles XVI i XVII. Sembla que tenia una dependència directa del monestir de Sant Cugat del Vallès. Avui aquesta masia ha donat nom a la Urbanització Can Marquès, [+] | |
| 2030 | 02029 | MALTES, CAN | Masia situada al terme de Dosrius, en el tradicional camí que porta a la Font del Mal Pas, des del Coll de la Lorita. [1] Es tracta d’ una construcció possiblement del segle XVIII (al llindar de la porta hi ha la data de 1733), amb modificacions del XX, situada [+] | |
| 3767 | 03766 | VILARDELL VELL, CAN | Masia situada al Veïnat de Cirera (número 22), que és del segle XIV. Té una ermita barroca annexa dels segles XVI, XVII i XVIII. [1] Limitava amb els masos Serra, Auleda i Reniu i amb la Riera de Cirera. Queda a prop del Camí de la Serra i a sota mateix de l’indret [+] | |
| 3809 | 03808 | VOLART, CAN | Masia situada al Veïnat de Mata (és el núm. 117), a prop de Can Guanyabens, al costat de l’ antic Camí de Sant Miquel de Mata. També apareix escrit Volard. Es tracta d’ una casa de l’ any 1776, rehabilitada el 1903, amb caràcter modernista, senzill. Es caracteritza [+] | |
| 1618 | 01617 | GOL, CAN | Masia situada al Veïnat de Mata (núm. 23), més avall de l’ermita de Sant Miquel, justament al nord-oest de Can Tria.[1] En realitat hauria de denominar-se Can Gual, tot i que els manuals de baptismes del segle XVI ja parlen de Can Gol de Mata. La data més antiga [+] | |
| 1805 | 01804 | ISARD, CA L’ | Masia situada prop de Can Riera, a poca distància de la línia divisòria dels termes municipals de Mataró i de Llavaneres, a Mata. S’ hi accedeix pel camí de Sant Miquel. Se la coneix amb el nom de Can Muñoz. O també com Los Cedros. La masia, neoclàssica -que és [+] | |
| 350 | 00349 | BARTOMEU, CAN | Masia típica situada al terme municipal de Cabrera de Mar, al camí de Can Segarra. [1] Els Bartomeu constitueixen una nissaga amb documentació ja del segle XII. [2] De fet se’ n tenen moltes referències posteriors, com un benefici presentat per Josep Bartomeu l’ [+] | |
| 3257 | 03256 | SASTRE, CAL | Masia ubicada on hi ha ara la Via Sèrgia, núm. 20 de les Hortes del Camí Ral. Forma part del patrimoni municipal i està qualificada com a bé per a ús públic. És una antiga edificació, d’ uns 350 metres quadrat en la seva planta baixa, amb cossos afegits i amb biguetes [+] | |
| 3798 | 03797 | VIVÉ, CAN | Masia [1] que es troba al Camí de Santa Elena d’ Agell, de Cabrera de Mar, a poca distància de la carretera que va de Vilassar de Mar i Argentona. És del segle XVII i té planta basilical, amb arcs i parets de pedra i terra de tova catalana. A la seva façana principal [+] | |
| 829 | 00828 | CATALÀ, CAN | Masia –amb adreça oficial Veïnat de Valldeix 10- prou coneguda que es troba a les immediacions de la Font del Pericó i que pertany a la família Boter de Palau des del segle XIV. Per això també es coneix com Can Boter de Palau.[1] La construcció actual de la casa [+] | |
| 3044 | 03043 | RIBOSA, CAN | Masia –convertida en restaurant- que es localitza a la banda esquerra de la Riera de Clarà, al costat mateix de Can Raimir [1]. Les dues masies han donat nom a una àmplia zona urbanitzada, amb habitatges de primera i segona residència, que queden situats a una [+] | |
| 2771 | 02770 | PINEDA, CAN | Masia –del segle XIX- que es troba gairebé al peu del Camí de Sant Martí, a sobre mateix de la carretera de Mata, i un xic abans d’arribar a la coneguda Can Tria, venint de Mataró. Al mateix indret s’ hi troba edificada la denominada Casa Blanca. Molt remarcables [+] | |
| 2863 | 02862 | PORTELL, MAS | Masia –ja desapareguda- situada entre el Veïnat de Madà i la Riera d'Argentona, al Cros, al terme municipal d'aquesta darrera localitat.[1] A l’ altra banda de la riera, ja en terme de Mataró, hi ha les instal.lacions esportives del Sorrall. També era coneguda [+] | |
| 297 | 00296 | BALLOT, CAN | Masia –la casa pairal més gran de la vila- queda al final del passeig del Baró de Viver, a l’ oest de la població, concretament al passatge Gallifa-Ballot, núm. 2. [1] Havia tingut capella a la seva banda dreta. Des del segle XIII al XVII, els seus propietaris [+] | |
| 2485 | 02484 | NEGRE, CAN | Masia –també Horta Negre-Terrades o Can Boix- que es troba al Pla del Castell, arran mateix de l’antic Camí de Mataró a Llavaneres, al sud del Turó d’ Onofre Arnau. Les cases de pagès més properes són Can Serra i Can Macià (Can Pitongo), ja relativament properes [+] | |
| 1018 | 01017 | CONDE, CAN | Masia, del carrer de Mn. Jacint Verdaguer núm 16, a Cabrera de Mar, documentada des de 1231 tot i que el seu origen és anterior, quan era coneguda com la Casa de Cabrera i hi residia Guadall de Sant Vicenç (1924), un dels fundadors de la nissaga. Ha estat coneguda [+] | |
| 3048 | 03047 | RIERA, CAN PEP | Masia-habitatge de relativa recent construcció (data del 1999), que té una superfície de 400 metres quadrats i, com adreça, Veïnat de Mata núm. 96. A la finca -propietat del que fou conegut capdavanter de la Unió de Pagesos, Pep Riera i Porta- s’ hi accedeix pel [+] | |
| 409 | 00408 | BIBLIOTECA DE MATARÓ, LA | Mataró no va disposar d’ una biblioteca pública fins l’ any 1871 i encara amb unes condicions de funcionament molt precàries. La biblioteca de l’ Ateneo Mataronés es convertí en biblioteca pública nocturna i, desapareguda l’ entitat, es decidí reobrir-la als locals [+] |