Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 139 | 140 | 141 | 142 | 143 | 144 · Següent · Última
Registres 2821–2840 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3443 | 03442 | SUST, CAN | Masia del segle XVIII. Està construïda, en bona part, en una zona de pedres granítiques de grans dimensions. Té base rectangular, planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab, a dues vessants. La família Viladerrans en va ser propietària, al segle XIX. Aquesta [+] | |
| 1531 | 01530 | FRARES, CALS | Masia del segles XVI i XVII, a tocar de l’ ermita de Santa Elena d’ Agell, al terme de Cabrera de Mar.[1] És documentada l’ any 1235, quan era propietat de la família Arnó i per això se la coneix també com Ca l’ Arnó.[2] Posteriorment va ser ocupada per monjos [+] | |
| 807 | 00806 | CASTELL, MAS DEL | Masia del segles XVI i XVII, de tres crugies en planta baixa i pis, sense golfes, amb teulada que té el carener paral.lel a la façana. Portal adovellat de punt rodó a un extrem de la façana. A la clau s'hi pot llegir “IOA PAV RAMO (Joan Pau Ramon) 1708”. A l'interior [+] | |
| 93 | 00092 | ALSINA, CA L’ | Masia del terme de Cabrera de Mar, a la part esquerra de la carretera que va de Vilassar de Mar a Argentona, poc abans d’ arribar a l’ encreuament del camí de Santa Elena d’ Agell. Es tracta d’ un edifici gòtic tardà, del segle XVI, d’ estructura basilical, amb [+] | |
| 1956 | 01955 | LLIBRE DE PAGÈS, CAN | Masia del terme de Dosrius [1], que queda al peu del camí que mena a Rupit i de la Riera de Can Llibre.[2] És del segle XVII [3] i queda al sud de la Plana de les Mametes. A les seves rodalies, hi ha la Quintana de Can Llibre i la Solella de Can Llibre. Més al [+] | |
| 2468 | 02467 | NADAL, CAN | Masia del terme de Sant Andreu de Llavaneres que queda al sud de la urbanització La Cornisa, a la baixada del Mirador i al Veïnat Avall núm. 31. Ha donat nom a la urbanització del sector.[1] Construïda l'any 1664, fou reconstruïda el 1716, després d'haver quedat [+] | |
| 977 | 00976 | COIX, CAN | Masia del terme municipal d'Argentona, obra popular del segle XVI, al Veïnat del Puig, camí de la Plana, a la part nord-oest de la localitat. Can Coix és també coneguda per Mas Llunell.[1] Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana hi ha un rellotge de sol [+] | |
| 1246 | 01245 | DURAN, CAN | Masia del terme municipal d'Argentona,[1] situada al Veïnat del Cros. Altres cases de pagès o masies de la zona del Cros serien el Mas Gual (també coneguda per Can Vives), la Taverna, Can Bartrina (Mas Bova), Can Patet (Mas Ballot), Can Garí, Can Cusani (Mas Ribot), [+] | |
| 1545 | 01544 | GALCERAN, CAN | Masia del terme municipal Dosrius[1] –del Veïnat del Padró- que també és coneguda com Can Prats.[2] Queda situada a la sortida de Canyamars, direcció nord-est, anant cap a la Creu de Rupit, seguint la riera. També es pot dir que Can Galceran es troba al peu del [+] | |
| 2670 | 02669 | PATOTA, CAN | Masia del Veïnat de Clarà, al terme municipal d’ Argentona, però que queda a relativa poca distància del nucli urbà d’ Òrrius. Altres cases de pagès de l’ entorn són Can Manyana, Ca l’ Altafulla, Ca l’ Isidret, Ca l’ Avi, Can Santem o Can Tambor. [1] El centre [+] | |
| 3054 | 03053 | RIERA MALET, CAN | Masia del Veïnat de Mata, de l’ any 1997 i d’ uns tres-cents metres quadrats de superfície que es localitza al Torrent Forcat s/n. Té accés precisament per una bifurcació d’ aquest Torrent. Forma part del Pla Especial de Masies i Cases Rurals de Mataró i és propietat [+] | |
| 1147 | 01146 | DALMASES, CAN | Masia documentada des de 1231 tot i que el seu origen és anterior, quan era coneguda com la Casa de Cabrera i hi residia Guadall de Sant Vicenç (1924), un dels fundadors de la nissaga. Ha estat coneguda amb diversos noms: al segle XVI era Can Ros i al XVII Can [+] | |
| 1649 | 01648 | GREGORI, CAN | Masia en ruïnes que es troba al peu del Torrent del Far, i a poca distància, a mà dreta, de la carretera que va de Dosrius a Llinars del Vallès, justament on comença el terme municipal d’ aquesta darrera població i entre el Puig Pedrós i El Portell (371 i 340 metres [+] | |
| 3765 | 03764 | VILARDELL NOU, CAN | Masia més moderna –és de 1880- que queda a l’oest de Can Vilardell vell, a l’oest dels paratges coneguts com la Font dels Reis i el Sot de l’Hospital i a poca distància del terme municipal d’Argentona. La data de la seva construcció consta al rellotge de sol de [+] | |
| 2865 | 02864 | PORTELL VELL, CAN | Masia molt antiga –del segle XVII-, situada al paratge de Santa Cecília, a pocs metres de la Riera de Valldeix o de Sant Simó i, per la seva banda nord, a poca distància del Camí dels Contrabandistes. Es troba documentat al segle XIV. Ens consta que el diumenge [+] | |
| 1226 | 01225 | DORDETA, CAN | Masia molt antiga –dels anys vint del passat segle- situada al Pla del Castell, entre l’antic camí de Llavaneres i el mar i a poca distància de la Riera de Mata. També se la coneix com Can Pera. Justament, al moment d’ arribar al mar aquesta riera i a la banda [+] | |
| 427 | 00426 | BLANCA, LA CASA | Masia popular del Veïnat de Mata (núm. 108), prou coneguda, que es troba a poca distància de la carretera Nacional II (en direcció a Girona) a un quilòmetre i mig aproximadament de la Riera de Sant Simó i a uns cent cinquanta metres d’ on comença el terme municipal [+] | |
| 586 | 00585 | CABOT DE LA BROLLA, CAN | Masia popular i coneguda que queda entre Ginebrera i Brolleta, a l’angle pràcticament més septentrional del terme municipal de Mataró. Durant un temps, als anys seixanta va ser habilitada com a casa de colònies. És del segle XVIII i cal dir que al segle XIX, amb [+] | |
| 528 | 00527 | BRUGUERA DELS PLANELLS, CAN | Masia popular, avui convertida en restaurant, amb múltiples ampliacions i dependències, que queda constatada als segles XVI i XVII i que es troba a la Serra de Marina, justament en el línia divisòria dels termes municipals de Mataró i de Dosrius, a gairebé 400 [+] | |
| 117 | 00116 | AMETLLER, CA L’ | Masia prou coneguda [1]que queda a poca distància de la Riera de Valldeix, en el paratge de Santa Rita i també a poca distància d’on es troben la mateixa riera de Valldeix i la que baixa de Can Gener i de Can Feu. De Ca l’Ametller (ara número 16 del veïnat) se’n [+] |