Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 116 | 117 | 118 | 119 | 120 | 121 · Següent · Última
Registres 2361–2380 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2021 | 02020 | MAJÓ, BANCA | Estava situada al carrer de Sant Anton i era una entitat mataronina, que, a més de les activitats econòmiques, comercialitzava amb productes agrícoles. Era mantinguda per la família Majó i Coll. També fou molt coneguda, en aquests anys, la banca de Vicenç Fornells, [+] | |
| 3001 | 03000 | RECTO, ENDERROCS | Estava situada al carrer de Sant Cugat 40. Altres empreses similars, dels nostres dies, serien Excavacions Iluro (del carrer Pedra del Gall 9), Excavacions Vela (Via Europa 104) i Otero Excavacions (Energia 44). | |
| 3103 | 03102 | RODON, SERRALLERIA DE JOAN | Estava situada al carrer de Sant Josep 11, de Mataró. Oferia com a especialitat la venda de nòries hidràuliques, molins de vent, bombes d’ elevació d’ aigües, etc… així com altres serveis relacionats o propis del ram. Segons la publicitat de l’ època, servia a [+] | |
| 3072 | 03071 | ROC, FONT DE SANT | Estava situada al carrer dedicat a Sant Roc –primer tram de l’actual carrer d’Argentona- abans d’arribar al portal del mateix nom, de les muralles del segle XVI. D’alguna forma n’és la seva hereva la font que hi havia a la Muralla de la Presó, abans que fossin [+] | |
| 3011 | 03010 | REGÀS, JOIERIA | Estava situada al costat del Casino Mataronès, a la Riera. S’ inaugurà l’ any 1933 i n’ era propietari el Sr. Francesc Regàs i Artigas, que havia après l’ ofici d’ orfebre amb el joier Ramon Sunyer, un dels artistes més importants del Noucentisme. Al capdavant [+] | |
| 2299 | 02298 | MESTRANÇA, LA | Estava situada al costat mateix del Passeig del Callao i era el lloc on -des del 1918- es construïen barques i petits vaixells. La regentaren Josep Pellicer i Llimona i després Salvador Pagès. I, a partir dels anys vint del passat segle, Ramon Biayna i Joan Alsina. Al [+] | |
| 1185 | 01184 | DIAMANT, CAN | Estava situada al davant mateix de l’ Ajuntament. En un principi hi havia una barberia, amb una coneguda especialitat: la de confeccionar perruques que es destinaven a diferents teatres de Barcelona, com el mateix Liceu. Josep Mª Diamant -home molt actiu a la ciutat, [+] | |
| 393 | 00392 | BERNA, BOMBONERIA | Estava situada al núm. 33 del carrer de Barcelona, a Can Guanyabens. Fou inaugurada el 1971, si bé llavors rebia el nom de Brendli, nom d’ una franquícia d’ aquesta marca. A Can Berna s’ hi venien bombons, caramels, gelats (provinents directament de Menorca), torrons, [+] | |
| 2755 | 02754 | PI, LLIBRERIA | Estava situada al núm. 47 de la Riera, al costat de la Joieria Esteve. S’ hi podien comprar caramels, cromos, revistes, etc… L’ havia regentat –des dels anys vint del passat segle- Juli Pi i Arnó, que era de Badalona, conjuntament amb els seus fills Màrius i Marcel. [+] | |
| 1727 | 01726 | HUGAS, FORNERIA | Estava situada al núm. 5 del carrer de Barcelona, a pocs metres de la Riera. El seu origen es remunta d’ alguna manera a les darreries del segle XIX. Al 1932, Lluís Hugas i Nogué estava al capdavant del negoci i, cap al 1950, en Vicenç Hugas i Torrent. Cap al 1970 [+] | |
| 3755 | 03754 | VILA, CARNISSERIA | Estava situada al número 8 del carrer de Barcelona i tenia el seu origen en la persona de Josep Vila i Güell, originari de Montagut. Amb els anys prengué la responsabilitat de la botiga el seu fill Josep Vila i Ribas, marit de Rosa Mª Carrau. La botiga va estar [+] | |
| 3504 | 03503 | TERRADES, CAN | Estava situada al Rengle i Josep Majó i Nonell n’era el propietari. En el món de la pagesia se’l coneixia també com en Pepet Terrades. Es tracta d’ un dels impulsors de les importacions de les llavors de patates conegudes com de la “Royal Kidney”, que es féu seguidament [+] | |
| 1715 | 01714 | HORTA, IMPREMTA | Estava situada al semi-soterrani de la casa núm. 31 del carrer d’ Argentona. Molt popular a Mataró,[1] va editar (1887), entre altres obres, “Estudios Histórico Arqueológicos sobre Iluro” de Josep Mª Pellicer i Pagès. Segons relata Luciano García del Real en un [+] | |
| 1922 | 01921 | LLADRES, FONT DELS | Estava situada al Veïnat de Valldeix, a prop del paratge del Cul del Món i a prop de Can Gener. També dita Font dels Pins Melis. La denominació “dels Lladres”, s’explica perquè segons la tradició s’hi havia repartit el robatori del que en quedava constància en [+] | |
| 749 | 00748 | CASA DE LA POR, LA | Estava situada aproximadament on avui hi ha el carrer Josep Mora i Fontanills, a Peramàs. En realitat era la casa pairal dels Peramàs, família mataronina des del segle XVI, dedicada al comerç i a la navegació, d’ on sorgí el jesuïta Josep Manuel Peramàs (1732-1793), [+] | |
| 2611 | 02610 | PALAU, HORTA D’ EN | Estava situada entre el Forn del Vidre i la Morberia. Al 1890 era propietat de Joaquim de Palau i Castellar.[1] Correspondria a la zona que ocupen avui els carrers Moreto, Fortuny, Alarcón, Creus, Madoz…del nomenclàtor mataroní i que quedava ja travessada llavors [+] | |
| 522 | 00521 | BRUA, SÉNIA D'EN | Estava situada prop de la Riera de Cirera i era el lloc on estava situada la fàbrica d’ indianes i blavets, d’ en Josep Cantallops (1749), associats amb el seu sogre Josep Veríbol. Vint anys després la fàbrica tenia trenta telers i un bon estoc de teles per a estampar. Posteriorment [+] | |
| 201 | 00200 | AROMÍ, LLETERIA | Estava situada, als anys trenta del passat segle XX, al Camí de la Geganta. Sovint, en aquella època, les lleteries anaven acompanyades de les vaqueries pròpies. Altres lleteries o vaqueries situades als llavors afores de la ciutat foren les de Josep Cucurell (a [+] | |
| 1505 | 01504 | FORNAGUERA, BARBERIA ANTONI | Estava situada, als anys trenta del segle XX, a la Plaça de Pi i Margall (ara Plaça de Cuba) núm. 3. Antoni es va casar amb Concepció Compte i Llistosella. Antoni Fornaguera i Armadà va morir el 1954, als 69 anys. Altres barberies del sector en aquella època van [+] | |
| 3803 | 03802 | VIVES I LLORENS, IMPREMTA DE PERE | Estava situada, des del 1873, al Carreró núm 17, on ara hi ha les dependències del Museu. Pere Vives (mataroní, 1811- 1879), havia viscut molt de temps a Barcelona, on va aprendre l’ ofici d’ enquadernador i d’ impressor. Més tard viuria a Sabadell. Molt afeccionat [+] |