Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Història contemporània
Aproximació sociològica als mitjaires de Mataró (1790-1820) (I, 61)
Josep de Caralt, la lluita revolucionària d’un aristòcrata, 1840-1843 (I, 77)
Teatre i diversions públiques a Mataró al segle XIX (I, 85)
Sobre l’antiguitat del nom Clavé en el teatre a ell dedicat a Mataró (II, 73)
Testimonis històrics orals. El sis d’octubre de 1934 (II, 81)
La vaga general de Mataró del 23 al 26 de març de 1946 (II, 85)
Notes entorn dels pans rituals a Mataró (II, 95)
Inventari dels papers d’Antoni Puigblanch (III, 87)
Successives transformacions d’un solar mataroní (III, 91)
El contracte emfitèutic sota el Règim Liberal en el procés d’urbanització de l’últim quart del segle XIX a Mataró (III, 103)
L’evacuació de Màlaga, en els documents del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (III, 107)
Anàlisi de la Guerra Civil a través dels testimonis orals de Mataró (III, 135)
Les capelles del Sagrament de Santa Maria. Segles XVI-XX (IV, 85)
L’inici del trienni liberal a Mataró (IV, 97)
La «Febre d’Or» a Mataró. Evolució del tèxtil a la segona meitat del segle XIX (IV, 103)
Actituds de la premsa mataronina davant la crisi de 1898 (IV, 119)
Un edifici de Josep Oriol Mestres i Esplugues a Mataró (V, 93)
Notes sobre l’arquitecte Miquel Garriga i Roca a Mataró (V, 99)
El sistema de partits polítics a l’Ajuntament de Mataró els anys de la Restauració (V, 105)
Activitat repressiva dels constitucionals els anys 1821-1823, al corregiment de Mataró (VI, 89)
Els mataronins i la contribució de culto y clero (VI, 101)
Aproximació a l’heterodòxia a Mataró (1875-1914): Maçons, lliurepensadors i espiritistes (VI, 109)
La posició política del periòdic catòlic mataroní Lo Pensament Marià en el primer terç de segle (VI, 117)
Reflexions sobre el Sermó per a animar a la gent contra els francesos, del pare Jaume Vada (VII, 89)
Una sessió literària a l’Ateneu. Mataró 1861 (VII, 95)
El poder del cacic. Eleccions generals a Mataró els anys de la Restauració (VII, 111)
La presència dels maçons a Mataró (1878-1899): La legislació (VII, 123)
El Pensament Marià i el cop d’estat de Primo de Rivera (VII, 127)
Problemes d’una cronologia del 19 de juliol de 1936 a Mataró (VII, 131)
Puntualització sobre la instrucció i l’ensenyament a Mataró en el segle passat: Notícia d’un internat (VIII, 85)
Un frustrat projecte de Miquel Garriga i Roca a Vilassar de Dalt (VIII, 89)
Visió del món que ofereixen els llibres de lectura (1905-1909) del P. Josep Guañabens (VIII, 103)
Les Brigades Internacionals a Mataró durant el darrer any de la Guerra Civil (1938) (VIII, 109)
Els mataronins exterminats als camps nazis (VIII, 113)
El Nacionalisme musical de F. Pedrell: Por Nuestra Música i les seves polèmiques (VIII, 121)
Notícia dels Bofarull (IX, 143)
Una de corsaris, francesos, anglesos... i algun mariner espanyol (IX, 153)
El delicte de les proposicions al Tribunal de la Inquisició (IX, 159)
L’enigma dels caps de bou (IX, 165)
La primera expansió del ferrocarril de Barcelona a Mataró: Anàlisi de la prolongació del ferrocarril fins a Arenys de Mar (1851-1858) (IX, 173)
Els meus records dels primers dies de la guerra (1936-1939) (IX, 181)
Joan Layret i Pons. Aproximació biogràfica (IX, 197)
Història postal de Mataró (IX, 203)
De Mataró a Barcelona abans del ferrocarril (X, 159)
Antoni Franquesa i Sivilla, una nota biogràfica (X, 171)
Cultura i guerra (1936-1939) (X, 179)
Història postal de Mataró. Segona part 1900-1948 (X, 203)
Petita notícia d’un negrer (XI, 7)
La documentació corregimental a l’Arxiu Històric de la ciutat de Mataró (XI, 15)
La inventariació de l’obra de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca (XII, 225)
El Châtelet de Mataró (XII, 239)
Notes sobre el pessebrisme a Mataró (XII, 251)
Margarida Abril i Gonzàlez. L’aventura d’una dona revolucionària (XIII, 7)
Mataró en el record (XIII, 19)
El «bacallà» i el «papus» (XIII, 29)
Mataró 1847-1849: Desencís dels liberals moderats catalans (XIII, 33)
Apunts sobre el mas Fogueres del Torrent (XIV, 115)
Els Torres, tres generacions de notaris (1744-1849), i els pergamins Marfà (XIV, 121)
L’ermita de Sant Simó. Documentació històrica (VII) (XIV, 141)
Mataró 1837-1838. Increment del poder militar (XIV, 163)
L’antiga comuna de can Boada (XIV, 173)
El viatge d’un emigrant a les Amèriques, Andreu Duran (XIV, 179)
Història postal de Mataró. Tercera part (1948-1998) (XV, 7)
Impressions del conflicte 1936-1939. Tu i jo, aquells dies de guerra (XV,19)
Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer (XV, 33)
Dues visites de Manuel Azaña a Mataró (XV, 37)
Aproximació al perfil de l’obra de Terenci Thos i Codina (XV, 43)
Mataró i els voluntaris de la guerra d’Àfrica (1859-1860) (XV, 55)
L’ermita de Sant Simó. Documentació històrica (VIII) (XV, 65)
La Torre Llauder. La masia i els seus propietaris (XV, 79)
El catalanisme a Mataró entre 1914 i 1939, segons Joaquim Casas. Uns apunts (XVI, 111)
Presentació d’unes notes de Josep Reniu i Calvet: Impressions de postguerra (XVI, 123)
Dos segons de pel·lícula (Les cobles de flabiolaires a Mataró I) (XVI, 129)
La delegació de Medicina de «Can Xammar» (XVI, 141)
Documentació. La JOBAC de Mataró (1984-1999) (XVII, 7)
L’Assemblea de Catalunya i l’Assemblea Democràtica de Mataró. Reflexions i notes complementàries (XVII, 13)
Els cafès del meu avi (XVII, 33)
Anotacions d’un fuster del segle XIX (XVII, 43)
Les cobles del Corredor (Les cobles de flabiolaires a Mataró II) (XVII, 49)
La gralla «al nord del Llobregat» (XVII, 61)
El primer certamen literari de Vilassar de Mar (1887) (XVII, 69)
Els orígens de l’escola pública de nenes de Sant Josep (1836-1850). Noves dades (XVII, 79)
Premià de Mar 1848: Els matiners i el general Pavia (XVIII, 129)
Dos models d’associacionisme popular de finals del XIX: L’Obrera Mataronesa i l’Obrera Sabadellense (XVIII, 133)
Els orígens de l’orfenat de nenes de Mataró (1847-1868) (XVIII, 141)
Josep Puig i Cadafalch, un alumne agraït a l’escola Pia (XVIII, 157)
La relació de Terenci Thos i Codina i Jacint Verdaguer i Santaló (XVIII, 163)
Els maristes del carrer Sant Josep, 1920-1930 (XVIII, 177)
El 18 de Julio de 1936 en Mataró (XVIII, 193)
El català a Mataró durant el franquisme segons dotze testimonis mataronins (XVIII, 203)
Catàleg de publicacions d’història i arqueologia de Mataró (XVIII, 235)
Empremtes d’Esteve Albert a Sant Vicenç de Montalt (XIX, 7)
La platja de Mataró (Ones d’un temps) (XIX, 15)
El ejemplo de las Cristalerías de Mataró, cooperativa obrera (XIX, 23)
Francesc Anglas (1901-1988). Centenari d’un socialista mataroní. Notes sobre el treball al tèxtil, la república i el franquisme (XIX, 37)
Materials sobre les cobles (Les cobles de flabiolaires a Mataró III) (XIX, 55)
Aproximació als orígens del catalanisme al Maresme (1859-1902) (XIX, 75)
Els inicis de l’ensenyament de les noies obreres a Mataró (1858-1868) (XIX, 99)
La família Parull de Mataró (1837-2000) (XIX, 119)
Les coques de Burriac (XIX, 129)
L’ensenyament de cecs i sordmuts al Mataró del segle XIX (1835-1868) (XX, 137)
Notícies del salamó del davant de l’altar major de Santa Maria, i de les marmessories d’Antoni Puig i Buñol i del seu fill Antoni Puigblanch (XX, 157)
Breu notícia d’escriptors mataronins (XX, 167)
Manuscrit inèdit d’un poema de Dolors Monserdà (XX, 177)
Recordant Mataró ... del setembre de 1937 al juliol de 1938 (fragments) (XX, 187)
Contemplant el bell Maresme, cada dia de bon matí (XX, 203)
L’església de Sant Pau de Mataró. (XXI, 7)
Una colla sardanista de Mataró (1946-1958). (XXI, 21)
Malgrat (1936-1939). Un exemple de combat i de supervivència a la rereguarda catalana. (XXI, 39)
La cinquena columna a Mataró. (XXI, 63)
Els pressupostos de guerra de l’Ajuntament de Mataró (1936-1939). (XXI, 77)
El professor Manuel Clariana i l’inici dels cursos de català als antics alumnes de Santa Anna. (XXI, 81)
El vi en la història i en la ciència...i el millor el d’Alella. (XXI, 93)
Josep Abril i Argemí. Aproximació al republicanisme a Mataró. (XXI, 119)
Els alumnes gratuïts de l’Escola Municipal de Música (1840-1868). (XXI, 143)
“Les monges”. El col·legi de les religioses mercedàries a Premià de Dalt (1890-1920). (XXI, 103)
Aproximació a la història del Teatre català a Mataró. (XXI, 157)
Extinció del privilegi que posseïa a Mataró el Marquès d’Ayerbe. (XXI, 173)