SOLER DEL POU, MAS

 

Quedava situat entre els carrers de Barcelona, Camí Ral i Plaça de Sant Cristòfol i, en el decurs dels segles XVI (quan n’era propietari Joan Ferrer i Soler) i XVII, quedà incorporat plenament al nucli urbà de la localitat.[1]

Altres masos que també quedaren integrats en el nucli urbà, amb el creixement urbanístic d’ aquesta època (segles XVI i XVII) esmentaríem el Mas Andreu, el Bellot, el Bova, el Bertran Costa, els Capella, el Castellar, l’ Espanyol, Fogueres del Torrent, Feu, Font, Fornells, Horta, Llorenç Mas, Mates de Mataró, Miralles, Oliver Palau àlies Costa, Pongem, Rafael Mas, Pujol, Seguí de Munt, Sibilia, Roig de la Riera o Roig del Racó i Roig de la Penya.[2]

 

 

 



[1] GARCÍA ESPUCHE, Albert i GUÀRDIA I BASSOLS, Manuel: “La construcció d’ una ciutat, Mataró 1500-1900”. Op. Cit. pàg. 363.

[2] GIMÉNEZ I BLASCO, Joan: “Mataró en la Catalunya... Un microcosmos...”. Op. Cit. pàg. 74.