SÈNIES, LES CINC

 

Nom prou conegut que adopta l’ espai eminentment agrícola [1] situat a l’ est dels casc urbà mataroní i que deu el seu nom originàriament a les cinc cases de pagès situades al peu del camí que serveix per a accedir a l’ indret i que també es coneix amb el nom de Camí del Castell. Les cases de pagès referides són: Can Llobet (antigament Can Patalé o Can Llorenç Patalé); Ca l’ Avi Pauleta (abans simplement Can Pauleta, Can Vinyals o l’ Horta de Can Cinto); Can Camps (també Can Rovira, Can Lluís Camps o Ca n’ Anglada); Can Pera (Can Roca o Ca l’ Isidre Patalè, antigament, també coneguda després per Can Patalè o Can Sidro) i Can Pruna (Can Roca, Can Miró o Can Mingo). [2]

De fet sembla que la denominació té el seu origen en una única i extensa propietat, amb amo a la ciutat (possiblement Concepció Viladevall i Dalmases, “Doña Concha”, sembla de Barcelona)

que més endavant (es creu ja al segle XVIII) va dividir-se en cinc parts o sènies, una per cada fill.

És molt possible que el nom de les Cinc Sènies sigui anterior a la portada d’ aigua de mina. Una “sènia” o un “vogi” (a Mataró sovint “vogit”) és originàriament el mecanisme que eleva l’ aigua d’ un pou a partir de dues rodes, una horitzontal (moguda per un animal), que engrana amb una altra de vertical, que mou una cadena sense fi, amb “catúfols” que baixen fins al nivel de l’ aigua del pou, agafen l’ aigua, la pugen i la deixen en una conducció que la duu a un safareig o dipòsit.

A Mataró una “sènia” (variant local de “sínia”) és també simplement una peça de terra de regadiu.

Avui, l’ espai de les Cinc Sènies –sempre motiu d’ especulacions urbanístiques- és un espai protegit jurídicament i especialment dedicat a l’ agricultura.

 

// Les Cinc Sènies és avui també el nom del restaurant que abans era conegut com El Celler, al peu de la N-II, entre Mataró i Sant Andreu de Llavaneres.

 

 

 



[1] BASSA I VILA, Oriol, FARELL I GARRIGÓS, David i NAVARRO I BONAMUSA, Francesc: « Descobrim Mata i les cinc Sènies. Itineraris de natura, agricultura, història i paisatge. ». Op. Cit. pàgs. 9-20.

[2] VILA I BOIXADER, Ramon: « Mataró recorda ». Copisteria Castellà. Mataró, 2003. pàg. 76.