SEGUÍ, MAS

 

Del segle XVIII mataroní,[1] és en realitat el nom que tenia la propietat [2]formada pel que és ara el núm. 1 del carrer Beata Maria i el núm. 3 que és l’ estatge del Museu Arxiu de Santa Maria.[3]

Els tres cossos del mas s’ habilitaren com a tres cases de cós.[4]

Altres masos que també quedaren integrats en el nucli urbà, amb el creixement urbanístic serien el Mas Andreu, el Bellot, el Bova, el Bertran Costa els Capella, el Castellar, l’ Espanyol, Fogueres del Torrent, Feu, Font, Fornells, Horta, Llorenç Mas, Mates de Mataró, Miralles, Oliver Palau àlies Costa, Pongem, Pou de la Sínia, Rafael Mas, Pujol, Sibilia, Roig de la Riera o Roig del Racó, Roig de la Penya i Soler del Pou.[5]

 

 

 



[1] Mas documentat a Mataró, al segle XIV. Posteriorment degué incorporar terres del Mas Olivera, de Cirera. Veure REIXACH I PUIG, Ramon: “Els pares de la República. El patriciat a la Catalunya urbana moderna. Mataró, s. XV-XVIII”. Op. Cit. pàg. 379.

[2] Referent a la propietat de Ramon Seguí, la historiadora Coral Cuadrada i Majó (IV Sessió d’ Estudis Mataronins. 9 de maig de 1987. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 1988. pàg.46) ha deixat escrit: “ La seva quintana afronta a l’ est amb la rectoria (...) la qual cosa ens demostra que la situació del mas és ben bé al nucli de la sagrera. Limita al nord amb la d’ en Gilabert, partit per un carrer (...), com passa de la mateixa manera al sud, limitant amb les cases d’ en Bovet (...). D’ altres masos dins d’ aquest primer cercle parroquial són els d’ en Pujol, d’ en Lledó, d’ en Capella i d’ en Mataró”.

[3] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2651

[4] SALICRÚ I PUIG, Manuel: “Quatre recorreguts per Mataró”. Ajuntament de Mataró, 1995. Departament d’ Educació. pàg.7.

[5] GIMÉNEZ I BLASCO, Joan: “Mataró en la Catalunya... Un microcosmos...”. Op. Cit. pàg. 74.