SANT SEBASTIÀ, CAPELLA DE

 

Es troba a la cantonada entre el carrer de Barcelona i la Baixada de Santa Anna, de Mataró. Recorda l’ existència en aquell mateix indret del denominat Portal de Barcelona, que era l’ entrada principal de la localitat.

La façana de l’ edifici conté les armes reials de Catalunya, les de Mataró i les de Barcelona –en funció del privilegi del carreratge- que havien figurat ja a l’ antic Portal.[1]

La capella allà existent estava dedicada a Sant Sebastià, advocat contra les pestes, que justifica la dedicació i ens ho recorda una escultura de Perecoll, del 1985.[2]

A la part exterior, uns textos redactats per l’ historiador Joaquim Llovet expliquen la construcció de la muralla mataronina i del Portal.[3]

 

// A Agell també hi ha la Capella de Sant Sebastià, construïda l’ any 1507 i cremada l’ any 1936 amb motiu de la Guerra Civil, que ha estat posteriorment restaurada.

Al seu entorn hi ha el Cementiri de Cabrera de Mar, edificat entre 1863 i 1870, amb mausoleus interessants, com el de la família Sala, de l’ arquitecte Domènec Estapà (construït tot ell amb llambordes) o el de la família Ordeig, que és obra -1917- de Joaquim Bassegoda.[4]

 

// Finalment l’ Ermita de Sant Sebastià d’ Argentona es troba, un xic enlairada, a la sortida de la població, en direcció nord i al mateix carrer Gran.

Consta d’una planta rectangular allargada que acaba amb un absis.

El text més antic que es coneix referent a la capella de St. Sebastià d’Argentona data de l’any 1579 (segle XVI) [5]. Durant el segle XIX i concretament entre el 27 de desembre de 1829 i el 22 de maig de 1830, la capella es va utilitzar com a parròquia ja que l’església de St. Julià va ser profanada. per vessament de sang. La memòria popular comenta que la capella també va servir de magatzem a l’exèrcit republicà en la seva retirada al final de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La darrera restauració de la capella data de mitjan segle XX i la seva estructura no sembla córrer perill. El maig de 2012, es va realitzar l’arranjament de la seva façana.[6]

 

 

 



[1] http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Matar%C3%B3_(centre)

[2] COMAS, Cugat, i PEDRICO, Marta: “Els monuments de Mataró”. Edició de “El Tot Mataró”. Mataró, 2006. Monument núm. 3.

[3] SALICRÚ I PUIG, Manuel: “Quatre recorreguts...”. Op. Cit. pàg. 9. És possible que l’ origen del mal nom de caps de bou assignat als mataronins provingui de la decoració de l’ antic Portal, que incorporava bucrans (testes de bou).

[4] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2375

[5] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2511

[6] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2511