ROCS DE SANT MAGÍ

 

Es tracta d’ un hipotètic poblat neolític, localitzat a Sant Andreu de Llavaneres, uns 400 metres sobre el nivell del mar i a les immediacions del Montalt. També és conegut com El Castellàs o simplement com els Rocs d’ en Magí. Es considera que té uns 4000 anys d’ antiguitat. El jaciment està format per grups de blocs granítics de magnitud considerable, recolzats els uns sobre els altres, que constitueixen petites coves i passadissos. Les primeres excavacions, les va fer, l'any 1966, un grup d'estudiosos del Museu de Mataró. [1]

L'any 1986 s'emprengué una campanya d'excavacions que va donar com a resultat l’ aparició de fragments de ceràmica sense decorar però també altres de ceràmica decorada, amb la impressió de cordons en relleu, i també un fragment de resquill de sílex.

Una de les característiques d'aquest jaciment és l'existència de trams de paret, entre els grans blocs de pedra granítica, que formen una mena de muralla. Aquest fet no és gaire habitual en jaciments d'aquest període.[2]

 

 

 



[1] Molts altres abrics o refugis –veritables rocams- es troben també a la Serralada Litoral. Esmentaríem el Roc del Pastor, les Petoneres, la Guaita d’ en Buisán, la Cova d’ en Lleonart, la Baià, la Roca del Camell, el Refugi de l’ Anton, el Catau del Gorjablanc, el Cuquet i la Cova del Rat Penat. Veure l’ article “Noves aportacions per a l’ estudi dels temps neolítics al Maresme”, signat per Robert Lleonart i Casadevall, publicat a II Sessió d’ Estudis Mataronins (13 d’ abril de 19185). Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat de Cultura. Mataró, 1986. pàgs. 7-12.

[2] http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Documents2008/qmem138_web.pdf.pdf