RIERA, LA

 

Via principal i eix vertebrador de tota la vida econòmica, social, política i cultural de la ciutat.[1] Originàriament era un sector de la denominada Riera de Cirera que recollia les aigües del centre-nord del terme municipal per enviar-les al mar.

Des del 1890, el passeig central fou convertit en calçada per a carruatges, amb voreres als costats i rengleres de plàtans que al 1938 foren substituïts per til·lers.

A partir del 1924, quan el Desviament ja acomplia la seva funció, havia estat pavimentada totalment amb llambordes.

A les darreries del segle XIX i durant una trentena d'anys, la Riera pròpiament dita va rebre el nom oficial de Rambla de Mendizábal i el tram que va del carrer d'Argentona fins al Parc, va ser denominada Rambla del Duque de la Victoria i, des del 1931, Rambla Ferrer i Guàrdia.

Posteriorment (1939), el tram que va del carrer d'Argentona fins la cantonada del carrer de Barcelona amb la Muralla Sant Llorenç va ser designat Rambla del Generalísimo i la part nord de la Riera, Avenida Tercio Nuestra Señora de Montserrat.

Avui la Riera és, a més, la via comercial per excel·lència de la ciutat. Pujant a mà dreta podem observar –entre altres- diferents testimonis del passat: Can Fité, edifici de l’època barroca, a la cantonada del carrer d’en Pujol; l’ edifici del Casino (núms. 38 i 40); la finestra gòtica [2] de l'edifici de cantonada del carrer d’en Palau -que estava situada justament a pocs metres, en aquest carrer- i l'Ajuntament, edifici construït a partir de 1635 -adaptant l’antic Hospital de Santa Magdalena segons projecte del mestre d’obres Jaume Vendrell- i transformat posteriorment (a la segona meitat del segle XIX) per l’arquitecte Miquel Garriga, donant-li la imatge neoclàssica que té actualment.

Més amunt encara, es pot observar l’edifici neoclàssic de Can Torrellas (núms. 50 i 52); Can Guarro –seu ara del col.legi del Cor de Maria-; Can Parull (núm. 88, d’ estil neoclàssic, del XIX); Can Cabanyes (núm.90, del segle XVIII); l’antic Ateneu (totalment refet); la casa neoclàssica del XIX, que és el núm. 98; el Círcol Catòlic (amb la coneguda Sala Cabanyes) i el col.legi de Valldemia, ja tocant a la plaça d’Espanya, creat l’any 1855 per Ermengol Coll de Valldemia, amb el nom de Col.legi Catalunya. (L’edifici primitiu, de planta baixa i un sol pis, va ser construït pel mestre d’obres mataroní Jeroni Boada i l’ampliació que li donà l’estat actual va ser projectada per l’arquitecte Josep Goday i Casals, també mataroní).

A l’altra vorera –i començant també per la part de baix- hi trobaríem entre altres, La Impremta Vilà, els Cafès Tupinambá, el Gran Cafè Peninsular (que al seu primer pis allotjava el Foment de la Sardana); la Farmàcia Arenas, Can Rifà (núms. 37 i 39, construïda al 1856); Can Fité (noucentista); Can Palau (núm. 67, amb façana retocada al segle XIX); Ca l’Oliveras –del 1853- obra de l’arquitecte Josep O. Mestres i Esplugues; la casa núm. 95, del seu costat; Can Carrau (núm. 93) i, ja més amunt, l’edifici de la Presó (obra d’Elies Rogent, de l’ any 1863); el Cafè Nou (núm. 119, obra racionalista de mitjans del XX); l’ habitatge núm. 135 (noucentista, que fa cantonada amb el carrer Massevà); Can Campoy (núms. 139-141, edifici Del segle XX, de caràcter racionalista) i el teatre Monumental, conegut abans per Teatro Bosque, ara de propietat municipal. [3]

Al començament del anys vuitanta, s'aprovà el projecte de la conversió d’una bona part de la Riera en una illa de vianants, segons projecte de l’arquitecte Josep M. Puig i Boltà. També després es va considerar espai per a vianants el tram que queda entre el carrer de Sant Josep i la muralla de la Presó.

Des del 1977, amb el nom de Riera, es denomina la totalitat de la via, des del Parc Central a la Rambla.

Gairebé a la cantonada amb la muralla de Sant Llorenç hi ha un Centre d’Atenció Primària (Àrea Bàsica de Salut).

 

 

 



[1] Seus, institucions, entitats, centres, botigues, restaurants... existents a la Riera mataronina són o han estat Bar Canaletas i més endavant Experience make (roba); Caixa Penedès; Centre d’ Atenció Primària; Expert Castany (electrodomèstics); Caixa de Pensions; Magatzems Sant Jordi - Mac Dover (restaurant); Òptica Mataró; “La Orquídea” (Merceria i Perfumeria de M. Bardolet); Pell Tolrà; BBVA, Sabadell Atlántico, Banesto (banca); Galeries Aymar (comercial); Batlle (fotografia); Can Miracle (Pastisseria) - Inside (roba); La Cartuja de Sevilla (imatges) -Verdú (gelateria); Mañach (Perfumeria); Can Diamant – Casas; Banco Pastor; La Comercial Papelera; Novetats El Pilar, Òptica Salas; Farmàcia Fité; Alabarce (decoració); Bonavita (moda); Can Montells-La Nova Riera (restauració); La Moda; Zara (roba) Interesport; Movistar; Oliveras (sastreria); Druni; La ciutat de Londres (sastreria); Graja Caralt; Punt Roma (moda); Blau (perruqueria, estètica); Toribio Bisbal (sabateria, esports); Xurreria Tur - La Riera (òptica) – Assegurances d’ Ara; Signo; Tur (cafè, bar); Krunch (alta cuina); Que bé ! (restauració); Edifici de la Presó-Associació de Pessebristes-Armats de Mataró; COOP (Cooperativa de Treball Personal); Antiga Casa Figueras (paper); Mauri Solé (banys); Fernández (cuines); Teatre Monumental; Cambra de la Propietat; Catalana d’ Occident (assegurances); El Mossec (restauració); Cínica Dental Salomó; Col.legi Valldemia; Centre Catòlic - Sala Cabanyes; Casa Viva; Culinarium; Ateneu (Sala d’ exposicions); Dormity; Pastisseria Uñó; Reyman (sastreria); Vodafone; Antiga Farmàcia Pascual; Queviures Coll (Can Pepet del cantó) – Maley & Leymans;, Llibreria Alvarez - Nuo (Fotodepilació); The Phone House; Col.legi Cor de Maria; Mos (cafeteria); Frankfurter Würstchen; Ajuntament de Mataró; Caixa Laietana-Bankia; Centre Mataroní; Mobles Domènech; Barceló Viatges; La Riera Dolça; Administració de Loteria; Jofre (roba); Lligonya - TKT (roba); Saterra Joiers; La Mallorquina; Fotoprix; Orange; Sorigué Joiers; Central Sindicalista – Radio Maresme; La Parisina – Miró – Abacus; Món Groc; Llibreria Pi; Farmàcia Coll; Daunis (alimentació); Studio; Ferreteria Colomer, Ximenes Òptics; etc... També eren molt conegudes la botiga Confecciones (coneguda com Ca la Pinyatera), la botiga Gran Chic (de moda dels anys vint) i el Magatzem de Carbons Minerals J. Pujol (Riera 51).

[2] http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_8719

[3] http://www.capgros.com/portal_capgros/report/archivos_noticias/LaRiera94.pdf