Era una de les set grans empreses de filatura i tissatge que a la segona part del XIX acumulaven gairebé un 80 per cent del total de les quotes oficialment declarades (Massot/Mercè 55). Aquestes set empreses, a més de la Rafart i Roldós, eren Baladia i Sala (abans Busqueta i Sala), Josep Arenas, Josep Escubós (més coneguda com les Faixes), Germans Mas, Fontrodona i Cia i Joaquim Esquerra. Demostra que la concentració de capitals apareix a l’ entorn d’ unes poques empreses mecanitzades d’ aquest sector. [1]
[1] LLOVET I VERDURA, Joaquim: “Mataró. Dels orígens de la vila…”. Op. Cit. Pàg. 355. Altres empreses tèxtils, de menys renom, a la segona meitat del segle XIX, van ser Josep Julià (Prat 2), Salvador Pagès i Cia (Horta Barea), Dionisi Puig (Sta Marta 48), Andreu Pons i Joan Saborit (Montserrat 20 i 6, respectivament), Tomàs Prat (Sta. Marta 36), Germans Roldós (Hospital 15), Vda. Miquel Riera (Rambla 14), Felip Ruíz i Tomàs Volart (Argentona 2 i 29, respectivament), Sert Germans i Francesca Sado (Montserrat 35 i 37, respectivament), Tomàs Sagué (Sant Antoni 6), Didac Solà i Salvador Esmandia (Ravalet 38 i 4, respectivament) o Agustí Vallterra (Pujol 3).