RAFART, CAN

 

Important vil.la agrícola romana, propera a Iluro, que correspondria a la zona de l’ actual Camp Municipal d’ Esports, al Pavelló Josep Mora, i que va ser excavada l’ any 1935. S’ hi trobaren restes arqueològiques importants dels primers segles del cristianisme a casa nostra.[1]

És destacable un fragment de ceràmica allà localitzat, amb restes d’ un crismó, el símbol del cristianisme (format per les primeres lletres gregues superposades del nom de Crist, la X i la P). com el que es va trobar a la lauda de la necròpolis de Santa Maria i com el de la vil.la de la Torre Llauder.[2]

Cases agrícoles importants de la localitat, d’ aquesta època, foren l’ ara esmentada de la Torre Llauder i d’ altres, localitzades a Figuera Major, a Rocafonda o als Caputxins.[3] També Can Majoral.

 

 

 



[1] Per a veure jaciments arqueològics de la zona, cercar i consultar a http://cultura.gencat.cat/invarque/Fitxainvarque.asp?cbComarca_1=+&cbComarca_2=+&cbPoblacio_1=+&cbPoblacio_2=+&cbTipus_1=+&cbTipus_2=+&cbTipus_3=+&cbTipus_4=+&cbCrono_1=09.&cbCrono_2=+&cbCrono_3=+&cbCrono_4=+&Proteccio=+&Cercar=Cerca&NRegistre=1664&idregistre=19764

[2] M. RIBAS, El Maresme en els primers segles del cristianisme, fig. 48. Accèssit Premi Iluro 1973. [Mataró 1975].

[3] LLOVET I VERDURA, Joaquim: “Mataró. Dels orígens…”. Op. Cit. pàg. 27.