PRUNA, TALLERS

 

Joan Pruna i Manent és el nom de l'empresari del metall que l' any 1891 instal.là taller propi al carrer de Churruca i s'especialitzà en la reparació de calderes de vapor i construcció de bombes, motors i sínies(nòries). [1] El 1912 traslladà el taller al Camí Fondo. Successivament entraren en l'empresa el seu fill Josep Pruna i Verònica i el seu nét Joan Pruna i Flaqué.

La forta activitat de la indústria tèxtil, que repercutí lògicament en els fabricants de maquinària, obligà a buscar nou emplaçament: Carrer Fermí Galán (Carretera Nacional II, ara Camí Ral). En aquells moments l'empresa tenia una seixantena de treballadors i exportava màquines a França, Alemanya, Japó… amb les patents "Cusbe", "Supercusbe" i "Texbe" (remalloses i telers circulars).

Posteriorment, en els anys setanta, no va poder fer front a les difícils circumstàncies econòmiques del moment i, com moltes altres empreses de la ciutat (Tricomalla, Telcisa, Albó, Mecanitex, Rigual i CYPP…), va tancar les seves portes l'any 1978. [2]

 

 

 



[1] Empreses que realitzaven soldadures autògenes i elèctriques foren, a més de Tallers Pruna, Vicens Bruguet, Isidor Novell, Constantí Sauleda, Tallers Bordonova, i Torres i Dehort, totes elles situades al Camí Ral. També eren conegudes les d’ Agustí Valdé (Fortuny 15) i d’ Eduard Torrent (al carrer de Sant Rafael).

[2] BUTLLETÍ. Museu del Gènere de Punt. Núm. 15. Desembre de 2005. pàgs. 3 i 4. Article de Josep Mª Ferrer. També http://66.102.9.132/search?q=cache:99RUhQJSfyIJ:www.fundaciojaumevilaseca.org/Butlletins/FJV_But_15.pdf+%22Joan+Pruna+i+Flaqu%C3%A9%22&hl=ca&ct=clnk&cd=3&gl=es