Cookie Consent by Free Privacy Policy website

PORT DE MATARÓ

 

Situat finalment -després d’una llarga polèmica- a la banda de ponent de la zona costanera de la ciutat, entre el Carrer de Lepant i la Ronda del President Irla, el port de Mataró constitueix una de les realitzacions més importants del Mataró d’avui.[1]

La idea de tenir port a la ciutat, ve de principis del segle XVIII. El primer projecte concret però no arriba fins al 1918, tot i que la subhasta d’obres efectuada en aquells moments, resultà deserta. Al cap de molts anys (1942) es tornà a endegar el projecte, arribant-se a construir els pilars del “pantalán” –els anomenats popularment “llapiços”- que al 1990 foren eliminats.

Arran de la construcció de l’Espigó (1965) es revifà la idea del port, que seria essencialment esportiu, tot i que tindria una dàrsena pesquera. Més tard, al 1973, es constituí la societat “Puerto de Mataró, S.A.", amb participació municipal, i al 1975 el Ministerio de Obras Públicas va aprovar el projecte, molt contestat entre la població mataronina perquè hipotecava d’alguna manera, de cara a l’esbarjo públic, tota la platja central de la ciutat. [2]

Al 1984, l’Ajuntament decidí refer el projecte, reduint la capacitat d’amarratges, mantenint la dàrsena pesquera i desplaçant la ubicació del port més cap a ponent. Finalment, al 1988, la Generalitat donà llum verda al projecte, arribant-se a una posició gairebé unitària pel que fa a les característiques finals i a la definitiva ubicació. Els enginyers redactors del projecte foren Eduard Cot i Àngel Fàbregas, mataronins, i Joan Antoni Torner i Alfonso Guindulain, de l’empresa FOCSA.

Inaugurat el 1991, té avui les instal.lacions adequades per a la seva funció amb les corresponents infraestructures. Des del 2003 [3] disposa d'un accés directe connectat amb la xarxa viària de la ciutat (des de la mateixa Porta Laietana) i, amb la inauguració oficial (2006) del nou tram de Passeig Marítim que queda al costat del mateix port, s'ha fet un pas més en l'ordenació del front costaner de la ciutat.[4]

Tenen nom concret algunes de les seves parts: Moll de Ribera, Moll de Llevant Sud, Llotja dels Pescadors i Dic de Migjorn.

 

 

 



[1] CUSACHS I CORREDOR, Manuel: “El port de Mataró, 1702-1991. De Felip V a Jordi Pujol”. L’Aixernador Edicions. Argentona, juliol de 1993.

[2] Per a examinar molts mapes i plànols de la ciutat de Mataró, veure http://mapes.mataro.cat/, un servei editat l’ any 2018 pel mateix Ajuntament de Mataró.

[3] Veure article sobre el nou accés al Port i les seves principals característiques publicat a “Mataró Report” (Juliol-Agost de 2003. Número 75. Any VI).

[4] LLOVET I VERDURA, Joaquim: “Mataró. Dels orígens...”. Op. Cit. Pàgs. 505-507.

<<<=== Retorn pàgina principal Mataró: Noms de llocs