PINEDA, CASA

 

Es tracta d’ una casa del carrer de Barcelona, a Mataró, que era propietat d’ aquesta família de rics hisendats procedents de Castellterçol. La casa gaudia de l’ aigua de la mina d’ en Llauder i estava situada als núms. 40 i 42 d’ aquell carrer. Havia estat dependència del monestir de les Carmelites Descalces fins que aquestes religioses van vendre la casa (1686) al botiguer de teles Esteve Laverni. Molt més tard (1792) un descendent traspassaria la propietat i l’ aigua de la mina a Antoni Pineda de Lentisclar. D’ aquí el nom.

 

// Can Peradejordi i ara Can Castany o Can Martori (número 51), ja a la mateixa Plaça de la Peixateria, seria una segona Casa Pineda en aquest carrer, en formalitzar-se el matrimoni entre Ignasi de Pineda i de Morenes (fill d’ Antoni) i Josepa Peradejordi i de Cerdà.

 

// Tanmateix una altra família Pineda habitaria a la casa núm. 16 del carrer de Barcelona, aquesta ja tocant a la Plaça de Santa Anna. Aquesta darrera, una casa particular, es convertiria en una botiga de camises i també de roba per a criatura, roba de dona, cotilleria, bijuteria, mitjons, mitges... Després d’ uns anys d’ estar tancada, la família Pineda cedí aquest immoble per a acollir una residència de nois amb diferents discapacitat, regentada pels Germans de la Creu Blanca (1979) i coneguda amb el nom de Llar Sant Emili, ja que aquest era el nom d’ un fill dels Pineda acollit en aquest centre.

Així, tres cases del mateix carrer serien conegudes amb el mateix cognom.[1]

 

 

 



[1] Veure la nota 15 de l’ article “L’ aigua de mina a les cases particulars, un croquis de la plaça de Santa Anna de l’ any 1826 i l’ ús peculiar dels mots Pericó i Aixernador, a Mataró”, signat per Antoni Martí i Coll i publicat a FULLS/61, DEL Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril de 1998.