PI D’EN GALLIFA, EL

 

Paratge del terme de Dosrius i al Veïnat de Maians,[1] on es localitza un pi de 3 metres i 45 centímetres de perímetre [2] on la dita popular ens conta que hi fou penjat un recaptador d'impostos del rei, Josep Gallifa i Ros, després d'haver-li pres els diners cobrats a les rodalies. Josep era un polític progressista, que fou regidor entre 1846 i 1849, que s’ havia casat (1827) amb Francesca Peris i Puig i van tenir un fill de nom Pelegrí, futur Alcalde de la Ciutat, qui amb els anys es casaria amb Antònia Ballot i Tarragó. [3]

Segons s'explica, en no cobrar el rescat demanat, els lladres martiritzaren i degollaren Josep Gallifa (14 d'agost de 1849). Els assassins[4] foren descoberts després pel Mosso d'Esquadra Bonaventura Terradas i detinguts a Argentona. Condemnats a mort, posats en capella en una aula del Col.legi de Santa Anna, foren executats a la platja, al davant de l' Escola de Nàutica. Era el 20 de setembre de 1849. [5]

El Pi d’ en Gallifa queda entre els turons de Can Gaspar (337 m.) i el d’ en Martí (313m.).

 

 

 



[1] Al mateix indret hi ha la denominada Font del Pi d’ en Gallifa. I a relativa poca distància, la Font de Can Canyameres.

[2] GRUP LLAVOR: “Fonts. Itineraris...”. Op. Cit. pàg. 111. De fet en aquest llibre s'especifiquen encara més les dimensions d'aquest particular pi.

[3] Fill de Pelegrí Gallifa i Peris i d' Antònia Ballot i Tarragó va ser Josep Gallifa i Ballot, que es casaria amb Rosa Grenzner i Xipell.

[4] Eren: Joan i Felicià Famadas, Andreu Villaret i Josep Puig, que foren condemnats a mort, i Joaquim Famadas i Josepa Castellnou, que ho serien a cadena perpètua. Un darrer dels acusats, de cognom Bellatriu, fou indultat per intercessió de la família Gallifa.

[5] "Bloc Mataroní. Una manera de fer història". Patronat Municipal de Cultura (PMC). Editorial Alta Fulla. Caps de Bou, 16. Mataró, 1990. pàg. 265. La versió dels fets, publicada al “ Crònica de Mataró” del 24 de maig de 1986, resulta força diferent de la recollida en el Bloc Mataroní del 1925.