PEPÍN, CAN

 

Era un hostal que estava situat a la Rambla de Castelar 14 de Mataró i que donava al Camí Ral, concretament a l’ illa de cases que, fins als anys vint, hi havia entre el Col.legi de Santa Anna i l’ actual Creu de Terme. Un petit pas –el Cós d’ en Celdoni- separava aquesta illa de cases del col.legi de Santa Anna.

Can Pepín també era coneguda com la Fonda del Centre i estava regentada per Josep Ferrer i Soriano, en “Pepín”, casat amb Teresa Domenich i Lleonart. D’ aquí el nom.

Amb el temps (1909) compraria “El Mesón del Universo” (que quedava al davant ) i després la “Fonda Montserrat”, a l’ altra vorera del Camí Ral. I, de Can Pepín en sortiria, amb els anys, el Bar Canigó, també molt popular i conegut.

Moltes altres fondes hi havia al llarg del Camí Ral, ja que aquesta actual via era la carretera que portava de Barcelona a Girona (l’ antiga N-II). Entre altres podríem esmentar les fondes de la Cruz, de los Tres Reyes, del Pilar, de la Fuente, del Gorrión, de la Cirena i de l’ Alba.[1] També, més tard, La Comarcal, a l’ Havana, concretament als números 132-138 del llavors denominat carrer de Fermí Galan.

 

 

 



[1] COSTA I OLLER, Francesc: “Mataró Liberal, 1820-1856. La ciutat dels burgesos i els proletaris”. Premi Iluro 1984. Mataró 1085.