Paratge de Mataró que queda situat on ara hi ha la plaça del Pintor Cusachs, a la sortida de la ciutat anant cap al Pericó, on, almenys a final del segle XIX, hi havia una pedra delimitatòria –tal vegada un antic pedestal d’una creu de terme- de forma troncocònica i de grans dimensions, que era sovint motiu de gresca per als menuts, ja que se’ls feia creure que a l’interior de la pedra hi havia un gall.[1]
L’anècdota és relatada per Josep Manén, arxiver municipal al 1870.[2]