PATALÉ, CAN

 

O Pataler, ha estat considerada com una de les Cinc Sènies. També era coneguda com Can Llorenç Patalè i, més actualment, Can Llobet, ja que la família Llobet en són propietaris des del 1943.

L’ espai agrícola de les Cinc Sènies, conegut amb aquesta denominació, era en realitat, inicialment, una única peça propietat de Concepció Viladevall i Dalmases, “Doña Concha”, de Barcelona. Aquesta única propietat va ser dividida, sembla ja en el segle XVIII, en cinc parts o sènies, una per a cada fill. En un plànol aixecat al 1885 s’ hi observen els noms d’ aquestes cinc cases: Can Patalè, Can Vinyals (Horta de Can Cinto, Can Pauleta o Ca l’ avi Pauleta), Can Rovira (Can Lluís Camps o Ca n’ Anglada o Can Camps), Can Roca (Ca l’ Isidre, Can Sidro o també Can Pera [1]) i Can Roca (Can Miró, Can Mingo o Can Pruna).

Una conducció d’ aigua (del segle XVII) que anava des de la mina de Can Noè fins a Can Sidro Patalè, coneguda com la mina de Can Boter, donaria també consistència a aquesta denominació de les Cinc Sènies. La mina de Can Boter s’ originava als Vidals.[2]

 

// També era coneguda com Can Patalè una sènia del Rierot, que quedava al costat del que és ara la Plaça del Forn del Vidre.

 

 

 



[1] Els Pera en són propietaris des del segle XIX.

[2] En concret, l’ aigua que arribava a Can Patalè o Can Llobet quedava dipositada en una pica coneguda amb l’ advocació de la Puríssima.