PALAU ARNAU, CASAL DELS

 

Salvador Palau Arnau i Riera és una persona clau de la nissaga. Regidor perpetu, assumí responsabilitats dins l' Ajuntament borbònic. Morí el 1729. S'havia casat amb Madrona Riera i Mallol. Salvador Palau Arnau i Riera, fill seu, es casaria amb Josefa Llauder i Tomàs, enllaçant amb una altra família de la ciutat ben coneguda.[1] La descendència directa seguiria aquest ordre: Joan B. Palau Arnau i Llauder (espòs de Teresa Comes i Jaume), Josep Antoni Palau Arnau i Comes (marit de Manuela Català i Serra), Joan de la Creu Palau i Català (casat amb Amàlia Castellar) i Joaquim de Palau i Castellar (1850-1890, espòs de Concepció Fonrodona i Domènech).[2]

El casal del Palau Arnau és conegut com Can Palauet [3], al carrer d' en Palau. Actualment propietat del municipi (des del 1996), és la seu dels arxius local i comarcal. La façana és del segle XVII però conté un finestral gòtic del XV.[4] A l'interior, són d'època barroca l' ordenació de la planta principal –amb decoració del segle XIX- i una part dels antics cellers.[5] Disposa de sala de conferències, de reunions i d’ exposicions.[6]

Altres cases destacables del carrer d’ en Palau serien Can Vilaseca (del segle XVIII, núm. 24) i els habitatges números 26, 36-38 (del segle XIX) i també la propietat de l’ antiga Caixa d’ Estalvis de Mataró, després convertida en Caixa Laietana i ara seu de la Fundació Iluro i de la coneguda Biblioteca.

 

 

 



[1] REIXACH I PUIG, Ramon: "Els pares de la República...". Op. Cit. pàgs. 182, 183, 402 i 403.

[2] SALICRÚ I PUIG, Manuel: “Quatre recorreguts per Mataró”. Ajuntament de Mataró, 1995. Departament d’ Educació. pàg. 8.

[3] MOLAS I RIBALTA, Pere: "Societat i poder...". Op. Cit. pàg. 52.

[4] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2654

[5] A la capella de Can Palauet el 26 de març del 1626, fou celebrat el matrimoni de Luis de Haro, nebot del Conde-Duque de Olivares -qui després seria primer ministre de Felip IV i signatari de la Pau de Westfàlia (1648) i del Tractat dels Pirineus (1659)- amb Caterina de Córdova, filla dels ducs de Cardona.

[6] REIXACH I PUIG, Ramon: “Els pares de la República. El patriciat a la Catalunya urbana moderna. Mataró, s. XV-XVIII”. Premi Iluro 2005. Caixa d’ Estalvis Laietana. Mataró, 2006. pàgs. 379 i 402..