MONTSERRATE, MESÓN DE

 

Escrit així i en castellà però també con Hostal Montserrat era la més antiga de les fondes de Mataró, constatada a mitjans segle XVIII. Aquí solia hostatjar-se el Baró de Maldà quan visitava la ciutat. L’ any 1816 ja se’n constaten d’ altres, com la “de la Cruz”, de “los Tres Reyes”, “del Pilar”, de “la Fuente”, “del Gorrión”, de “la Paloma”, “de la Cirena” i “del Alba”, que estaven situades pràcticament totes a l’ actual Camí Ral.[1].

L’ Hostal Montserrat estava situat al Camí Ral (Fermí Galan 377), fent cantonada amb el carrer de Sant Agustí. A les darreries del XIX n’ era propietari el matrimoni format per Brígida Solà i per Salvador Solà. Després, la seva filla Llúcia i el seu gendre Joan Urpí i Bertran se’ n farien càrrec, fins als anys vint. Als anys trenta del passat segle n’ era propietari Blai Trabal. [2] També en els temps de la Segona República fou Hotel Durruti, en consonància amb el nom adjudicat al carrer de Sant Agustí, que llavors es denominaria Bonaventura Durruti. Encara més tard fou l’ Hotel Suís i avui, en el seu lloc, hi ha les dependències centrals de l’ originari Banc de Bilbao (ara BBVA).[3]

 

 

 



[1] COSTA I OLLER, Francesc: “Mataró Liberal...”. Op. Cit. pàgs. 17 i 18.

[2] Altres establiments similars, de menjars econòmics i a la carta, eren, en aquells anys: Pere Cabot, Esteve Campeny, “El Siglo” i Miquel Sabater (situats al carrer Fermí Galan –Camí Ral- números 389, 548, 261 i 135, respectivament); Salvador Estrany (Don Magí 1); La Valenciana (plaça de la Llibertat 1); Josep Maeztu (Rambla 14); Josep Marimón (Riera 1); Pere Mir (Carreró 5) i Isidre Viadiu (Sant Simó 3).

[3] http://hostals.blogspot.com.es/search/label/Maresme