MONTCABRER

 

Serra o muntanya sobradament coneguda, que sobresurt d'una manera especial de la resta de la serralada, apropant-se al mar, que té 317 metres d'alçada i que es troba justament entre Cabrera i Cabrils. El turó més meridional de la serra (310 metres) està dominat per una gran creu, originalment de fusta i ara de ferro, documentada ja des del segle XVII. Per això, aquest cim del Montcabrer també es coneix localment com “la Creu”, com succeeix en altres llocs amb altres muntanyes que també tenen una creu al cim. [1] Al Montcabrer hi ha també una plataforma d’ instal.lació d’ antenes. [2]. S’ hi pot accedir per la Font Picant de Cabrera i també per Cabrils.

Al Montcabrer s’ hi localitzen una bona sèrie d’ indrets d’ interès arqueològic. Podrien ser Can Bardina o Can Pinyar (als repeus de la muntanya), la Cova de les Encantades (a pocs metres del cim on hi ha la creu, banda de marina), la Cova dels Tres Cercles (a l’ est de la muntanya) o la de les Formigues (al vessant oest). [3] Entre els dos cims esmentats però ja al vessant de Cabrils hi ha la denominada Pedra de l’ Elefant. [4]

A les seves immediacions, més cap a ponent, es troba el Turó de l’ Infern, que té 318 metres.

 

 

 



[1] Al segle XVII ja hi ha documentada l'existència d'una creu al cim del turó de Montcabrer. El primer de maig de l'any 1707 una forta pluja va malmetre greument els conreus i els sembrats de tota aquesta zona. Com a signe de protecció contra les tempestes, el 7 de juny del mateix any va ser col·locada, en aquest indret, una creu de fusta que contenia les relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. Vint anys després, un llamp va fer malbé la creu i es va substituir per una de ferro. Les relíquies van ser retornades al seu lloc d'origen.

[2] El mot Montcabrer podria referir-se a l'aspecte que ofereix la muntanya plena de "plaques roquisses" que, vistes a distància, donen la impressió d'un ramat. Vegeu MOREU-REY. Op. Cit. pàg. 67.

[3] XVII Sessió d’ Estudis Mataronins (25 de novembre del 2000). Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró, 2001. pàgs. 263-268.

[4] Més cap al sud encara, ja a la zona limítrofa amb les primeres edificacions de Cabrils hi ha el Pi del Camí de Cabrera.