MONJO, CAL

 

Coneguda també com Cal Clausell és el nom amb que es coneix la casa adossada a l'església de Sant Miquel de Mata, on hi vivien els masovers.[1] La casa, del segle XVIII, és inclosa al Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Històrico Arquitectònic i porta el número 29 del Veïnat de Mata. [2]

Situada a uns 200 metres d’alçada sobre el nivell del mar, Sant Miquel és una ermita datada probablement al segle XIV i que a mitjans del XV era sufragània de Santa Maria, és a dir, que tenia funcions parroquials, substituint la més antiga de Sant Martí.[3] L’edifici actual pot considerar-se d’estil gòtic tardà, amb absis poligonal i doble campanar.[4]

De fet, es té constància de l’ existència d’ una capella dedicada a Sant Miquel de Mata ja l’ any 1385 i potser encara abans.[5]

Avui la masia està habilitada com un espai d’ atenció a persones discapacitades.[6]

 

 

 



[1] GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ I PALLÈS, Antoni: “El Maresme. Els pobles medievals de Barcelona”. March Editor. Barcelona, 2007. pàg. 66.

[2] http://www.mataro.cat/portal/ca/urbanisme/documents/pe047_2.html. Veure fitxa núm. 166.

[3] http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_8673

[4] GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim: “Mataró Medieval”. Grup d'Història del Casal. Mataró, 1996. pàg. 43.

[5] LLOVET I VERDURA, Joaquim: “Mataró. Dels orígens...”. Op. Cit. pàg. 62 i 63.

[6] http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Matar%C3%B3_(perif%C3%A8ria)