Fàbrica mataronina, prou popular i coneguda de Mataró, creada l’ any 1830, que era una filatura, amb instal.lacions de tint i posterior confecció. Es localitzaria entre els carrers Pasqual Madoz i Puigblanch.[1]
L’ antiga Planell i Bonet, es convertí l’ any 1862 en la Bonet i Cia i l’ any 1895 en la Fonrodona i Cia. Després hi ingressà com a soci Francesc Xavier Minguell i Vilaró.
L’ any 1917 era gestionada per Ramona de Soler i Aussió, vídua Minguell i posteriorment pels seus nebots Baladia. La fàbrica va ser tancada l’ any 1960. Hi destaca una xemeneia, com a testimoni de la seva activitat industrial. [2] Posteriorment la fàbrica es dividí en quatre parts, ocupades respectivament per Suministres Ind- Tex S.A., per Tallers Llorens Planas S.L., per Troika S.A. i per Secopal S.A.[3]
Una vegada rehabilitada, és un espai municipal en reorganització, dedicat a diferents activitats culturals, lúdiques i recreatives de la ciutat.[4] La darrera aplicació serà la conversió de la Nau Minguell en la seu de l’ Escola Municipal de Música de Mataró.
[2] Altres fàbriques mataronines del gènere de punt –dels anys trenta del segle XX- ubicades a relativa poca distància de Can Minguell podrien ser: Joaquim Font (Coma 31), Vda. De Julià (Rierot 2), Manufactures Colomer Germans (Prat 2), Mitges Miria S.A. (Puigblanch) o Carles Reverter (Prat de la Riba 63).
[3] FULLS/103. Museu Arxiu de Santa maria. Mataró, abril de 2012. Pàg. 39.