MIQUEL DE MATA, SANT

 

Situada a uns 200 metres d’alçada sobre el nivell del mar, Sant Miquel [1] és una ermita datada probablement al segle XIV i que a mitjans del XV era sufragània de Santa Maria, és a dir, que tenia funcions parroquials, substituint la més antiga de Sant Martí. [2] L’edifici actual pot considerar-se d’estil gòtic tardà, amb absis poligonal i doble campanar.[3] Té una sola nau de tres trams coberts amb voltes de creueria nervades. La porta, adovellada, és una paret lateral, on hi ha també uns contraforts. Adossada a la nau hi ha la casa de l'ermità, Cal Monjo, edificada segurament durant la reforma del XVIII. I a la banda est, darrera la sagristia, un petit cementiri.

De fet, es té constància de l’ existència d’ una capella dedicada a Sant Miquel de Mata ja a l’ any 1385 i potser encara abans.[4] Pel seu costat baixa el Torrent de Sant Miquel, que neix a les immediacions de Can Riera, i que, conjuntament amb els torrents de Can Tria i de Balcells, formen la Riera de Mata.

 

 

 



[1] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2762

[2] http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_8673

[3] GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim: “Mataró Medieval”. Grup d'Història del Casal. Mataró, 1996. pàg. 43.

[4] LLOVET I VERDURA, Joaquim: “Mataró. Dels orígens...”. Op. Cit. pàg. 62 i 63.