MENCIÓ, CAFÈ DE CAN

 

Estava situat a la cantonada de la baixada Massot i el Rierot, amb accés des dels dos carrers, i el seu propietari era Melcior Valdé. D’ aquí el nom –mal pronunciat- del popular cafè.

Ramon Salas i Oliveras explica que un seu dependent o mosso es deia Masmiquel i que havia format part de la partida de voluntaris d’ en Piu –Jaume Ibran- en les seves lluites contra els carlins, del 1872 al 1874.[1]

A més del cafè esmentat, n’ hi havia d’ altres molt coneguts, a Mataró, a principis de segle, com el Peninsular, el del Centre Mataroní (també dit Cafè d’ en Piu); Can Careta; el Cafè de Mar...i molts altres menys coneguts com Cal Nap (que seria després Ca l’ Anton), situat al carrer de Sant Roc; Can Xemeneia (al Camí Fondo); Can Diviu (a la plaça de Cuba); la Verdad (al carrer de Sant Josep Oriol) o els Toreros, a la cantonada del carrer Altafulla amb el de Sant Joaquim.

 

 

 



[1] Veure l’ article “La ciutat en el record” (III), de Ramon Salas i Oliveras. FULLS/64, del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril de 1999. pàgs. 38-43.