MATA O DE MATARO, CASTELL DE

 

Edifici que dataria del 1042, avui inexistent. Sembla que estava situat al cim de l’ara denominat Turó d’Onofre Arnau, si bé no se’n sap pràcticament res més. Al 1850 ja no quedava restes de l’edifici i es desconeixen les característiques arquitectòniques que deuria tenir. L'edifici restaurat existent a la banda de ponent del turó, a pocs metres del cim, no té res a veure amb l’edifici primitiu del castell. Es tracta de la masia d'Onofre Arnau, també coneguda com Can Triter, Can Major del Castell o simplement Torre de Mata.

Des del denominat Castell de Mata es regia tot el terme del mateix nom, en temps feudals anava de la Riera d’Argentona a la de Caldes d’Estrac i des de la carena de la Serra de Marina fins al mar.

Els primers propietaris del castell van ser els comtes de Barcelona i més tard els Castellvell-Montcada, que posseïen un extens territori de Catalunya. L'any 1205 morí Albert de Castellvell i, en no tenir descendència, heretà la seva germana Guilleuma –estava separada de Guillem Ramon de Montcada- i, en morir l'any 1228, heretà el seu fill Guillem de Montcada.

A finals del segle XIV es van produir violents enfrontaments, com l'intent d'assalt al castell l'any 1391. I en el segle XV deixà de ser habitat després d'un incendi que el va pràcticament destruir.[1]

El denominat Camí del Castell de Mata originàriament comunicava el sector de les Cinc Sènies i el Castell amb el Veïnat de Mata pròpiament dit i era també l’arrencada del camí ral de Sant Andreu de Llavaneres.

 

 

 



[1] ROIG I GRAU, Jesús: “Les fortificacions medievals del Maresme”. Impremta d'Argentona. Maig, 2006. pàg. 75.