MAROT, CAN

 

Inicialment tint de Can Vinardell, Can Marot –de Clément Marot- era el nom d'una popular indústria de tints i acabats tèxtils, de cotó i d'altres fibres, que estava localitzada al carrer d' Enric Prat de la Riba núm.84, fent cantonada amb Floridablanca. De l’ edifici que ja no existeix, queda en peu una ben visible xemeneia del temps del vapor.

La història d'aquesta empresa comença l'any 1921 quan els Marot, una família francesa dedicada al món de la tintoreria, arribaren a Mataró [1]. Uns anys després, a més de l'activitat del tint i a causa de la gran fabricació de mitges que hi havia a la ciutat, van instal.lar també una secció per a vendre màquines de collir punts.

Als anys trenta treballaven a Can Marot unes cent cinquanta persones i el 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, l'empresa va ser col.lectivitzada. Després del conflicte [2], particularment a la dècada dels seixanta, tingué una gran activitat però davant la crisi generalitzada del sector, iniciada als anys setanta, hagué de presentar successives suspensions de pagaments el 1975 i el 1978. El tint es convertí en una societat anònima laboral, que aconseguí portar endavant l'empresa.

En un nou moment de dificultats, s'arribà a un acord amb l'empresa ETAL, que adquirí el tint, amb els immobles, i treballà fins al 2005 quan es tancaren definitivament les seves portes.[3]

 

 

 



[1] Una altra família relacionada amb l’ empresa fou la integrada pel matrimoni entre René Henry Bourotte (mort el 1961, als 79 anys) i Marie Blanche Lambert, residents al carrer Viladomat, i pels seus fills René i Raymonde.

[2] Treballadors de Can Marot serien, entre altres, S.Mas, J. Cerda, R.Jubiña, A.Sans, M.Peig, J. Ros, R. Moragull, J. Floris, J. Castany, V. Turull, R. Rodríguez.

[3] BUTLLETÍ. Museu del Gènere de Punt. Núm. 20. Juny de 2007. pàg. 4. article signat per J.M.Ferrer.