LORITA, LA

 

Paratge del terme de Sant Andreu de Llavaneres, relativament a prop del termes municipals de Mataró i de Dosrius. En aquest paratge s'hi troba un santuari –en runes- considerat tradicionalment un convent de templers. Probablement fou la capella de Santa Eulàlia de Deodates (1340), renovada el 1746, encara que data del segle XVI. Alguns elements del santuari foren preservats de la seva destrucció i són guardats a la masia de Can Lloreda.[1]

També es pot dir que havia estat dedicada a Sant Jacint i Sant Antoni i també se la denomina Nostra Dona de Loreto, a principis del segle XIX. El Camí de Lorita, també denominat Camí de Can Xerrac, comença a la zona del Pericó, a les immediacions de Can Portell nou, o bé des del Camí dels Contrabandistes. Passa vorejant una sèrie de conreus per a arribar a la Capelleta del Repòs de Sant Bernat, Can Flequer i Sant Martí de Mata. Continua cap a la Caseta dels Caçadors i surt del terme mataroní per immediatament tornar-hi a entrar. Agafa el Camí de Can Xerrac i es troba amb el Camí de la Serra, a mà dreta. Continua cap al Coll de Can Xerrac fins que surt del terme municipal de Mataró. Té una longitud d’ uns 2,84 quilòmetres i una amplada de 2,5 a 3 metres.

Lorita és el topònim –d’ origen o significat discutit- d'un indret d'aquest municipi que tenia com a centre un santuari o ermita ara en ruïnes i que data almenys del segle XVI.[2] Sovint es troba escrit també Llorita.

Tot i que es tracta d'un nom prou conegut, no va quedar oficialitzat en el Nomenclàtor de Mataró, fins al mes de juliol de 2006. També era molt coneguda la Font de la Lorita, que hi havia a l’ indret. [3]

A les seves immediacions hi ha el Coll de Lorita, entre el turó del mateix nom -385 m. sobre el nivell del mar- i la Serra de Polseruc, fent divisòria entre els termes de Dosrius i de Sant Andreu de Llavaneres. [4] I la Creu de Lorita, al paratge de la Brolleta.

 

 

 



[1] GRUP LLAVOR: “Fonts. Itineraris per les fonts de Mataró…”. Op. Cit. p, 278.

[2] Veure l’ article “El Santuari de Lorita, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat”, de Marià Ribas i Bertran, publicat a FULLS/40, del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril de 1991. pàgs. 26-32.

[3] Altres fonts de Llavaneres podrien ser la de Can Rigent, la del Molí d’ en Cabot (amb una bassa), la de Can Bola, la de Ca la Baià, la de Can Cabot, la de Can Bacardí i la de Can Mandri.

[4] Veure també Descobrim Mata i les Cinc Sènies.”. Op. Cit. pàgs. 49-50 – 51.