JAUME DE TRAIÀ, SANT

 

Denominada originàriament Sant Cugat de Traià [1], a partir del segle XVI, va canviar d'advocació per la de Sant Jaume [2]. Avui unes runes considerades ja del segle IX, a l’ indret d’ una d’ anterior paleocristiana, ens en donen testimoni. Hi porta un camí que surt de la carretera C-1415.

El nom del veïnat –ara del terme d’ Argentona tot i que fins al 1840 pertanyia a Mataró- és esmentat l’ any 972. I la capella apareix documentada el 6 d'octubre de 996, quan el comte Ramon Borrell i la seva esposa Ermessenda permuten amb l'abat Otó del Monestir de Sant Cugat del Vallès, un alou anomenat Villae Tedberto per altres situats a Mata, Argentona, Premià, Vilassar i Teià. [3] Al Veïnat de Traià, hi trobem la Font de Sant Jaume, entre moltes altres. [4]

En aquest indret, a l’ oest de Sant Jaume, a prop de Ca l’Ànima i al peu de Can Volard hi ha la Mina de Ca l’ Ànima. Altres cases de pagès de l’ indret són Can Bova, Can Pardal i Can Mercader.

 

 

 



[1] És documentada l’ any 1025 però les restes arqueològiques ens porten a datar.la cap al segle V.

[2] Tenia un retaule barroc valuós que es mantingué fins al segle XIX. El 1881, l’ edifici s’ esfondrà. S’ hi celebraven aplecs.

[3] “Mataró Medieval”. de Joaquim GRAUPERA I GRAUPERA. Grup d'Història del Casal. Mataró, 1996. p.35.

[4] Destacaríem la de Can Saborit, la de Can Balanzó, la de Sant Josep, la del Carme, la de Can Dangla, la de Can Gasarapa, la de Can Met, la de Ca l’ Ànima, la de Can Volart, la de Can Pardal, la de Sant Francesc, la d’ en Francesc Carreras i Candi, la de Can Mercader, la de Sant Roc, la dels Avellaners de Can Marfà, la de Can Marfà, la d’ en Garjoleta, la del Costalaire, la d’ en Ninus, la d’ en Bofarull, la dels Garrofers o la de la Companyia d’ Aigües.