GUAL DE LA TORRE, CAN

 

Bartomeu Gual i Carreras, originari d’ Argentona, es casà a Mataró (1663) amb Maria Nadal. El seu fill Anton es casaria amb Tomasa de Llançà, relligant els cognoms Gual i Llançà, i passarien a residir a Mataró.

Des de llavors, el mas del Veïnat del Cros, també conegut per Can Vives, a la zona de confluència entre el Camí del Mig i la Riera d’ Argentona, es convertiria en casa o torre d’ estiueig i seria conegut com Can Gual de la Torre, “ja que es donava llavors el nom de torre a la masoveria suburbana habitada parcialment per un parcer o masover, mentre el propietari residia a la ciutat o vila, reservant unes habitacions per servir de refugi en cas de pesta o aldarulls i de residència d’ estiu”.[1]

 

 

 



[1] Veure l’ article signat per Antoni Martí i Coll i publicat a FULLS/86, del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, octubre de 2006. pàgs. 17-23. Era també important el molí d’ aquesta propietat. Rebia aigua de la denominada Mina dels Vivers.