GRAN, PLAÇA

 

Antigament Plaça Major, Plaça de la Constitució o del Rei -segons situacions polítiques del moment- està situada al cor del Mataró antic. Té un origen clarament medieval. Ocupava un espai més reduït que l’ actual i és el símbol del mercat popular, autoritzat l’ any 1294 pel rei Jaume II el Just. L’ autorització suposà la recuperació econòmica i particularment comercial de l’ antiga Mataró. L’ ampliació de la Plaça Gran –avui totalment rectangular- és del 1773.

Segons una hipòtesi avui desestimada, l’ actual Plaça Gran podria haver estat l’ antic “fòrum” romà. En el centre de la plaça hi ha el popular Rengle (1892), projectat per l’ arquitecte Emili Cabanyes i executat en col.laboració amb Josep Puig i Cadafalch. I al seu entorn hi ha conegudes cases o mansions, com l’ antiga dels Vilallonga, Can Llorell, Can Vila Picó, Can Bosch o Casa de la Font [1] (segle XVII).[2] I botigues com la xocolateria Bertran, la de queviures Genisans o la de botiga de robes de Can Clavell. [3]

Ja en direcció al carrer de Santa Maria hi ha Ca l’ Antich (núm. 20 del carrer, que és de finals del XIX. I no molt lluny queda també el conegut edifici de Can Ricart (Santa Maria, 5), que és un edifici del barroc, del segle XVIII.

 

 

 



[1] Aquesta font és una de les més conegudes de la ciutat. N’ hi havia moltes altres, al Mataró de la primera meitat del segle XX: la del Camifondo (amb una petita capella del Sant Crist), avui –remodelada- encara existent; la de l’ Esplanada (tocant a la tàpia de l’ hort de les Caputxines); la de Sant Magí, al Camí de la Geganta; la del Caminet, a la cantonada amb el carrer de Massevà; les de Sant Domingo, a la confluència de la Muralla amb el carrer de Sant Roc, una, i l’ altra, al mateix carrer de Sant Roc; la del Carreró, adossada a les parets del darrera de la Casa de la Ciutat; la de les Espenyes, a pocs metres del Rierot; la del carrer de Santa Teresa, tocant a la paret de l’ antic Convent de les Carmelites; la de la Plaça del Rei, al davant de Santa Maria; la de la placeta del carrer de Sant Joan; la de la Rambla; la de l’ encreuament del Ravalet amb l’ Havana; la del carrer de Sant Onofre, gairebé a l’ entrada del de Sant Pere; la del capdavall del carrer de Sant Antoni... Sense oblidar les que es trobaven fora de la ciutat, com la del Primer de Maig, la del Pericó, la dels Capellanets o la Font del Gat (desapareguda).

[2] http://www.mataro.cat/portal/ca/Comerc/mercats/index_fixos.html

[3] Altres establiments d’ aquells temps, a la Plaça Gran o a les seves rodalies, serien l’ espardenyeria de Can Cuní Marquès; les botigues de queviures Maurí i Graupera; les bacallaneries Pujol, Sirés, Can Sala o Diviu; les cansaladeries Duran (regentada pel matrimoni conegut amb el motiu de Polseguera), Casals (també coneguda com Ca la Perola) o Ca la Xauxa; les carnisseries Sansa, Subirà, Trignó, Met, Colom i Pistoleta; la botiga d’ òptica del Sr. Alegre; la Cereria Ricart; la Merceria Castany; la Sabateria Puig i Junyer; la pastisseria Isern; l’ estanc d’ en Pere Montserrat; la drogueria Fité; Cal Patatero o Ca la Gallinaire; Can Clavell, amb una botiga de robes; etc.... Se’ n parla al llibre “Íntims records d’ infantesa. Visions de la Plaça Gran de Matarçó (1900-1910)”, de Marià Ribas i Bertran, publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, el mes d’ abril del 1992.