FONT, FONERIA

 

Començà els seus treballs a Vilassar l’ any 1830. Després –a iniciatives de Miquel Font i Feliu- es traslladaria a Mataró (1864), a unes cases del Camí Ral (entre els carrers Jordi Juan i Sant Joan), i més tard en unes altres cases del mateix Camí Ral, situades en el tram conegut per Tras Santa Anna, al darrere del col.legi.

S’ hi construïa tota mena de màquines i de motors a vapor… com “bombes, sínies, molins de vent per l’ elevació d’ aigües, premses hidràuliques i de cargol”, etc…etc…[1] Era doncs una fosa mecànica, de construcció de màquines i de ferro. [2] Encara més tard (1912), en fer-se petit l’ espai, s’ instal.laren en un espai del carrer de la Cooperativa, tot i que mantingueren el taller al Camí Ral, fins al 1947. [3]

Va treballar primer amb el nom de Sebastià Font i Cia. Després amb el de Viuda de Sebastià Font i Cia i, més endavant, amb el de Salvador Font i Verdaguer. Aquesta empresa participà en l’ Exposició d’ Indústries Locals, organitzada per l’ Associació Professional de Dependents del Comerç i de la Indústria, el mes de juliol de l’ any 1911, que es va fer a les aules del col.legi de Santa Anna.[4]

 

 

 



[1] FULLS/103. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril de 2012. pàgs. 25 i 36.

[2] Veure “L’ Abans”, de Ramon Boter de Palau i Gallifa. Op. Cit. pàgs. 211-214. Altres foneries han estat la Reniu (al carrer de Sant Pelegrí), la de Can Roure (al carrer de Gravina) i la del Sant Crist (a l’ actual carrer de Pablo Iglesias, al Pla d’ en Boet).

[3] Veure “Camí Ral. De l’ Hotel Suís a L’ Havana”, de Pilar González-Agàpito. Editorial DC Plus. pàgs. 65-75.

[4] Quatre altres empreses mataronines del mateix ram de construcció i reparació de màquines, destacarien: Albert Gnauk (del carrer Sant Isidor, 22), Josep Roure (del carrer Gravina, 26), Eduard Torrent (del de Sant Rafael, 54) i Agustí Valdé (del carrer de Fortuny, 15).