FOGUERES DEL TORRENT, CAN

 

També dita Can Massot i si es vol Can Busqueta i Sala (per Jaume Busqueta i Ignasi Sala), edifici originari dels segles XVII i XVIII, seria una fàbrica de filatura, tissatge i blanqueig d’ articles de cotó, que hem de situar al 1837, amb màquina de vapor des del 1844. Originàriament estava situada a la zona del que quedaria entre els carrers Cristina i Isabel, de Mataró. Va ser una de les fàbriques més importants de la ciutat.[1]

Posteriorment (1840), ja amb el nom de Baladia i Sala [2], veiem una nova fàbrica al carrer de Sant Agustí, cantonada al carrer de Campeny, a la banda de mar d’ aquest carrer, amb nous socis i nous capitals. Als anys 1860 i 1872 la fàbrica va tenir dos incendis, la qual cosa demostraria la tensió social que es vivia en aquells moments.[3] L’ empresa tenia també domicili a Barcelona, a la Ronda de Sant Pere núms. 56 i 58. Sabem que a l’ any 1893 hi havia instal.lats setze mil fusos i 350 telers i que tenia uns 450 treballadors.

Ben segur que l’ apel·latiu “del Torrent” fa referència al que avui és oficialment la baixada Massot. Per aquí, les aigües pluvials van a parar al Rierot.[4]

És explicable així l’ existència en aquell indret, d’ una font, molt coneguda, que es coneixia amb el nom de la Font del Sant Crist d’ en Fogueres del Torrent o ara, simplement, com la Font del Camí Fondo, restaurada l’ any 1998 per a donar-li la forma que presenta a l’ actualitat.[5]

 

 

 



[1] http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_8667

[2] Al costat d’ aquesta empresa i en l’ àmbit dels filats hi ha moltes empreses conegudes en aquests anys. Esmentem Germans Arenas, Germans Biada, Antoni Bonet, Melcior Alsina, Escubós i fill, Miquel Ferrer i fill, Rafart i Roldós, Germans Mas, Germans Alsina, Fonrodona i Cia, Jordana i Espiell, Can Gordils, Gironès, Planell i Bonet, Coll i Regàs, Viñas i Sanglas i Fills Esquerra.

[3] COSTA I OLLER, Francesc: “Mataró Liberal, 1820-1856. La ciutat dels burgesos i els proletaris”. Premi Iluro 1984. Mataró, 1985. Editorial Rafael Dalmau. Caixa d’ Estalvis Laietana de Mataró. pàgs. 171-176.

[4] En moments determinats, la casa es coneixia també com Ca la Pepa de la llet. Es tractava de llet de cabra. També eren coneguts els ramats de cabres de la casa Anglada (que s’ encarregaven de la sènia de cal “Tio”), el d’ en Castellà (al carrer Colom); el d’ en Cruañes (al Ravalet), en Patuel (del carrer de Cristina), el d’ en Pica (del carrer de Santa Marta) …

[5] Veure l’ article “De la Creu d’ en Fogueres del Torrent a la Font del Camí Fondo », signat per Carme Espriu i Fernández i publicat a FULLS/60, del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, gener de 1998. pàgs. 19-27.