FAIXES, LES

 

També coneguda com fàbrica d’ Antoni Escubós, elaborava –tal com diu el seu nom- faixes “per a homes, catalans i andalusos, vascos i gallegos i fins i tot pels gauxos de les Pampas”, en expressió de Luciano García del Real[1]. També elaborava però articles de senyora, llanetes i mocadors de llana, d’ estam i de cotó.

Les Faixes era una de les set grans empreses de filatura i tissatge que, a la segona part del XIX, acumulaven gairebé un 80 per cent del total de les quotes mataronines oficialment declarades. Aquestes set empreses, a més de la referida Escubós, eren Baladia i Sala (abans Busqueta i Sala), Josep Arenas, Germans Mas, Rafart i Roldós, Fontrodona i Cia i Joaquim Esquerra. Demostra que la concentració de capitals apareix a l’ entorn d’ unes poques empreses mecanitzades d’ aquest sector.[2]

Les Faixes ocupava l’ espai que quedava entre el llavors carrer Pinzón (ara Avinguda Maresme) i el carrer de la Mercè 55 (ara un tram del Camí Ral). Posteriorment aquestes naus es convertiren (1918) en la Caserna de Mataró fins que s’ enderrocaren (1965) per a convertir-se en el que és avui l’ Avinguda Jaume Recoder.

 

 

 



[1] Veure FULLS/103. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril de 2012. pàgs. 22 i 23

[2] LLOVET I VERDURA, Joaquim: “Mataró. Dels orígens de la vila…”. Op. Cit. pàg. 355. També eren conegudes en aquesta època les fàbriques de gènere de punt Sala, Baladia i Cia (Plaça de Cuba); Guinovart i Cia; Cuadrada i Cía (carrer de Balmes); de Sebastià Salvadó (Argentona 49-51); de Francesc Julià i Majó, de Cabot Massa i Espín (totes dues al carrer de Sant Antoni); de Llavina i Iñesta (carrer de San Joan 22); de Pere Ribas i Cia (Palau 14). I les de filats i teixits Baladia i Sala (al carrer de Sant Agustí); Sr. Vídua de Julià Viñas (Sant Agustí); Fonrodona i Cia o Antoni Jordana (al Ravalet).