Nom que serveix per a designar, a Mataró, tot l'espai que queda entre les muralles del segle XVI i les Rondes (Barceló, Alfons XII, Prim, Camí de la Geganta, Alfons X el Savi, Cervantes i Joan d'Àustria) i que fou dissenyat d'un punt de vista urbanístic per l’ arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa i per l’ enginyer Melcior de Palau, a l'any 1878, seguint les directrius que imperaven en aquells moments i que d'alguna manera serviren per a planificar diferents ciutats. Barcelona n´és un exemple.[1]
Usualment es distingeix l’ Eixample Est de l’ Eixample oest, segons quedi a orient o occident de la Riera, l’ artèria principal de la ciutat.