DRASSANA, LA

 

Espai que hi havia al davant mateix de la platja, entre els actuals carrers de Sant Antoni i de Balmes i que servia per a construir-hi embarcacions. Aquest espai, a mitjans segle XVIII l’ havia adquirit la confraria de Sant Elm a Matilde Vehil. A la drassana de Mataró s’ hi havien construït sageties, bergantins, pollacres i alguna fragata i goleta.[1]

A la segona meitat del XIX la construcció de vaixells s’ incrementà i es va fer càrrec de la drassana el mestre d’ aixa vilassanès Francesc Segarra. A la seva mort la drassana va decaure i s’ incrementaren els problemes amb la companyia del tren, que havia perllongat la via fèrria fins a Arenys de Mar i que dificultava el normal desenvolupament de les activitats. I els espais de les drassanes s’ arribaren a habilitar per a divertiments públics i també com a dipòsit del carbó que era necessari per als vapors.[2]

 

 

 



[1] LLOVET I VERDURA, Joaquim: “Mataró. Dels orígens...”. Op. Cit. pàg. 223 – 225 i 342-343.

[2] LLOVET I VERDURA, Joaquim: “Mataró. Dels orígens...”. Op. Cit. Pàgs 343 i 344.