CRISTALLERIES DE MATARÓ

 

Amb el nom simplement de Forn del Vidre (1919) també era coneguda l'empresa que inicialment fundaren Pau Pi, Josep Juan, Timoteu Estanyol i Josep Ros, en règim de propietat comanditària, i que posteriorment es convertí en una empresa cooperativa, al Rierot de Mataró. Serien les “Cristalleries de Mataró, S.C.”, entitat que havia tingut el seu relleu a la història del moviment obrer mataroní [1], ja que hi va treballar el anarcosindicalista Joan Peiró i Belis.[2] Als anys setanta del segle passat va ser traslladada al Polígon Mata- Rocafonda i l’ espai del Rierot fou convertit en una plaça (1996). Des del 2008, l’ empresa no existeix. [3]

Estaria relacionat amb el forn del vidre que apareix al plànol de Caballol (1851) i que va fundar Lluís Oms i Miralpeix als primers anys del segle XIX i que després faria societat amb Pau Tarragó.[4] Una altra empresa similar, del ram, fou la VIMACO SCCL, del 1955. I, abans era coneguda també la fàbrica de vidre de Josep Subirà, situada al carrer de Sant Bonaventura 6.

 

 

 



[1] Durant la Segona República s’ hi va fundar l’ Escola Racionalista, que pel seu tarannà, va estar en la primera línia de la vida cultural de la ciutat.

[2] http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_8685

[3] http://es.wikipedia.org/wiki/Cristaler%C3%ADas_de_Matar%C3%B3

[4] COSTA I OLLER, Francesc: Mataró1820-1856”. Op. Cit. pàg.98.