Estaria situat, a les darreries de l’ Edat Mitjana, on ara hi ha el carrer Nou, el Carreró o el carrer d’ en Palau. També a la part baixa del carrer d’ Argentona. D’aquest temps –o encara abans- són també els masos Feliu, Roig, Pou (situats en la part alta de la ciutat vella) o els Arnau, Creu i Capella (a les parts més del nord i de ponent). També a la zona de l’ actual carrer d’ Argentona tindríem el Mas Matas i el Mas Arnau, a l’ actual carrer de Sant Josep.[1]
Albert García i Espuche i Manuel Guàrdia i Bassols [2] ens en parlen, sense precisar-ne massa els seus límits. Es tracta de l’ època del primer creixement de la localitat, després del pràctic abandó que hi va haver amb la decadència de l’ Imperi Romà, que va fer que molts gent de la plana es traslladés a les muntanyes dels entorns.