CLAVÉ, EL

 

Tenia dues façanes. L’ una, la de la Rambla, és de 1880. I és únicament el que resta en peu de l’ antic edifici. L’ altra, la del carrer de Montserrat, va ser dirigida per Josep Puig i Cadafalch l’ any 1901. El Clavé era de planta circular, la qual cosa possibilitava la realització de diferents tipus d’ espectacles.

L’ any 1920 l’ arquitecte Enric Sagnier hi construí llotges, amfiteatre, galliner o galeria general, inspirant-se en el Teatre Tívoli, de Barcelona. La decoració era de guix, neobarroca.

El Banc Vitalici d’ Espanya (1890) arrendà el teatre a la Societat Coral “La Nova Constància” i des de llavors es denominaria Círcol Clavé.[1]

El Clavé fou un autèntic escenari de la cultura popular mataronina entre els anys vint i els cinquanta del passat segle XX. També s’ hi projectaria habitualment sessions de cinema.[2] Dissortadament, l’ any 1977, tot i la forta pressió popular, es decidí enderrocar-lo.

A pocs metres del Clavé hi ha Can Cuyàs, a la Rambla núm. 28, del segle XVIII.

 

 

 



[1] També aquí hi havia la seu de la societat recreativa “La Constància”, desapareguda fa moltes dècades.

[2] http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Matar%C3%B3_(centre)