CIRERA

 

Veïnat del terme de Mataró, situat a la part alta de la ciutat, limitant a l’est amb Valldeix, a l’oest amb Argentona al nord amb els termes d’Argentona i de Dosrius. El topònim Cirera, al costat de diferents indrets o llocs de la parròquia de Santa Maria de Civitas Fracta, ja és constatat a l’època medieval, concretament al 1128. Es tracta d’un document que fa referència a una donació feudal escrit per Oleguer –Sant Oleguer- llavors bisbe de Tarragona.

Joan Coromines, en la seva Onomasticon Cataloniae, fa referències al topònim Cirera (o a la Cirera) sempre referint-se a altres llocs. No a Mataró. I Enric Moreu-Rey [1], parla de Cirera (i d’ altres de semblants coms Cirers, Cirés, Cirerets...), insinuant que podria referir-se en concret, al cirerer d’ arboç. Una tercera opció considera que podria referir-se al típic de l’ arbre fruiter (cirerer, cirera...), que sembla provenir de Kerasus, a Grècia (actual Giresum) i que fou conquerida per l’ Imperi de Roma, al segle I abans de Crist. D’ aquí li vindria el nom. [2]

De tota manera el nom de Torrent de Santa Maria, “que baixa de Cirera” queda ja constatat l’any 1082. Com Riera de Cirera, el 1339. I com a “Veynat de Sirera”, el 1565.

 

 

 



[1] MOREU-REY, Enric: “Els nostres noms de lloc”. Els treballs i els dies. Editorial Moll. Mallorca, 1982. pàgs. 23,k 60 i 160.

[2] Per a examinar molts mapes i plànols de la ciutat de Mataró, veure http://mapes.mataro.cat/, un servei editat l’ any 2018 pel mateix Ajuntament de Mataró.