CARMELITES, MONESTIR DE LES

 

La primera ubicació de les Monges Carmelites a Mataró (1645), fou concretament a les cases del núm. 40 al 48 del carrer de Barcelona. La família Pongem i concretament la Sra. Cecília Serra ho feren possible. Ella, vídua Pongem, entrà com a novícia en el nou monestir, conjuntament amb quatre monges més.

Després, la propietat va ser venuda i fou adquirit un terreny fora muralles, a les Quintanes, per a construir-hi un nou convent més gran, on justament ara hi ha la plaça dita de les Tereses. Encarregaren els plànols a Fra Josep de la Concepció, conegut com El Tracista, i també al constructor i escultor Antoni Riera.

Ja al 1808, amb l’ entrada dels francesos a Mataró, les monges varen haver de fugir del convent i refugiar-se en cases de pagès. Però la destrucció definitiva del monestir fou durant la Guerra Civil, la qual cosa obligà a que les monges carmelites busquessin després una nova ubicació, que fou a Can Palau, a la Riera, tot esperant poder traslladar-se a un nou domicili, que seria el núm. 32 del carrer de Barcelona, la casa on havia viscut el jurista i hisendat Pompeu Serra, Alcalde de Mataró entre 1865 i 1867.

L’ emplaçament definitiu, amb inauguració el 15 d’ octubre (Dia de Santa Teresa) de l’ any 1954, fou a l’ Avinguda Torner, al costat del barri de Cirera. Decisiu fou que una de les monges era Carme Raventós, filla d’ una coneguda família de productors de cava, que s’ encarregaren de les despeses de la nova construcció. [1]

 

 

 



[1] Veure “El carrer de Barcelona. Cent històries i un carrer”. Op. Cit. pàgs. 115-123.