Nom del paratge on avui hi ha el Cementiri Vell, dit dels Caputxins, perquè hi hagué –des del 1617 fins al 1835- el Convent de Caputxins.[1] Estava al costat mateix d’ una capella dedicada a la Mare de Déu de l’ Esperança. Conté obra de tres importants arquitectes: Miquel Garriga i Roca (que és l’ autor del planejament general), Martí Sureda (que en principi és l’ arquitecte de la capella -1851-) i Antoni Rovira i Trias (que sembla és l’ autor de la porxada). El pòrtic de l’ entrada és d’ època posterior, obra possiblement d’ Ignasi Caballol, mestre d’ obres mataroní.[2]
Per això, aquest cementiri, per a distingir-lo del Cementiri Nou o de les Valls, es denomina també Cementiri Vell o dels Caputxins.[3] Al costat mateix, per la banda de ponent, hi trobem el denominat Camí del Cementiri.[4]
El denominat Camí dels Caputxins, antic, avui ha desaparegut en part, degut a la urbanització i desenvolupament del Pla Parcial Vista Alegre-Est.
[2] http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_8644
[3] “Bloc Mataroní” (1925-1926). Patronat Municipal de cultura (PMC). Editorial Altafulla. Caps de Bou, 16. Mataró, 1990. També, SALICRÚ I PUIG, Manuel: Els cementiris de Mataró”, a FULLS/13. Museu Arxiu de Santa Maria.