CAMPLLONCH I GUARRO, FÈLIX

 

Nom del propietari d’ una fàbrica que tenia seixanta-dos telers destinats a fer indianes “finas y ordinarias” de cinc pams d’ amplada i deu telers per a fer mocadors de cotó d’ amplada de “vara y vara y quarta”.

Tenia una producció anual de 7.000 peces d’ indianes, 500 de mocadors de cotó, 25.000 mocadors “de hilo de China y ordinarios que se pintan” i 1000 peces de llenç també per a pintar.

L’ empresa donava feina a dues-centes famílies, amb uns salaris estimats de 7000 rals a la setmana. El consum del cotó era d’ unes 700.000 lliures, procedents majoritàriament de malta i la resta dels territoris americans.[1]

 

 

 



[1] Veure l’ article “Quan Mataró no tenia locomotora”, de Joan Giménez i Blasco, publicat a FULLS/100, del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril de 2011.. pàg. 21.