Cookie Consent by Free Privacy Policy website

CABOT I BARBA, CAN

 

La fàbrica Cabot i Barba va ser projectada l’ any 1889 per l’enginyer Eduard Culla, però l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch va ampliar al 1897 les dues naus de planta baixa i va aixecar-hi un pis més. A la banda de mar de la fàbrica –que donava al carrer de Churruca- els propietaris tenien el xalet que va ser adquirit el 1929 per l’Ajuntament de Mataró i així es va ampliar l’actual plaça de Miquel Biada.[1]

La fàbrica es va dedicar al gènere de punt sota els noms de Francesc Cabot (des del 1853), Cabot i Alabau (1887-1893), J.Cabot i Cia (1893-1898), J. Cabot i Barba (fins a principis del segle XX) i més tard de Comercial Transatlàtinca S.A.[2] i Tèxtil Orbe. El seu últim ús, de 1977 al 2005, l’edifici va ser una fàbrica de fil de cosir sota el nom de Bonfil, S.A.

Actualment és un centre cívic de la ciutat, amb diferents serveis d’ atenció al ciutadà.[3]

 

 

 



[1] En aquesta mateixa època hi havia també una altra fàbrica, a Mataró, coneguda com Can Cabot, que tingué activitat fins els anys seixanta del segle XX. Estava situada al carrer de Sant Agustí núm. 47. Era propietat del que després seria alcalde de la ciutat (1848-1952), Antoni Cabot i Bover.

[2] Com es pot observar canvià de nom diferents vegades. L’ edifici, amb dues naus, planta baixa i primer pis. A més d’ Eduard Culla i de Josep Puig i Cadafalch, l’ any 1918 s’ hi construí un nou edifici, projectat per l’ arquitecte Lluís Gallifa i Grenzner. En la construcció de l’ edifici principal va intervenir-hi l’ empresa Lluch, Roure i Cia, del carrer de Gravina, que elaborà tots els seus elements metàl.lics i també la màquina de vapor originària.

[3] http://www.mataro.cat/web/portal/ca/participacio/xec/equipcivics/Cabot_barba/index_cabot.html

<<<=== Retorn pàgina principal Mataró: Noms de llocs