BURRIAC

 

Muntanya prou popular i coneguda que té una alçada de 401 metres i queda situada pràcticament entre els termes municipals d'Argentona i de Cabrera de Mar. En el seu cim, avui restaurat, s'hi troben les restes del castell.[1]

D’ aquest castell, anomenat de Sant Vicenç, se'n té la primera referència al 1017. La família Santvicenç el conserva fins al segle XIV. Al 1352 passa als Desbosc i el seu terme feudal està format pels llocs de Cabrera, Argentona, Òrrius i –en èpoques determinades- també per Mataró.

Després d' enfrontar-se amb Joan II, l'any 1471 passà a Pere Joan Ferrer, baró del Maresme, amb jurisdicció civil i criminal. Al 1529 torna als Desbosc fins a l'extinció de la família i del seu poder.

Les restes actuals són de 1470 (fortalesa refeta per Pere Joan Ferrer sobre restes anteriors).[2] El nom de Burriac no apareix fins al 1313 i el topònim sembla que prové d'un compost entre "Burna" (camp o cim) i "Orriac" (aspre o erm).[3]

El Coll de Burriac separa el turó on hi ha el Castell i el Turó dels Cirers. I entre Burriac i el Turó dels Oriols, hi ha el Coll de Codera. En direcció nord, hi ha la Plana del Passarell o Passerell, d’ on neix el denominat Torrent de Burriac que es dirigeix cap a Argentona..

A les seves immediacions – a la part meridional de la muntanya- hi ha el poblat ibèric de Burriac, també conegut com d’ Ilduro.[4]

 

 

 



[1] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2345. Sembla que el castell havia estat també conegut com de Bernat Despades, al segle X.

[2] http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Burriac

[3] TINEO, Joan Antoni i ROUSAUD, Joaquim: "Les comarques de Catalunya". Editorial Blume. Barcelona, 1983. pàg. 50

[4] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2406