BÒBILA, LA

 

Indret avui dia situat pràcticament al casc urbà de Mataró que queda a sota mateix del Camí del Mig o, si es vol, a la part alta del Pla d’en Boet.

Com és sabut una bòbila –en aquest cas, edifici del segle XIX (any 1855, concretament)- és el lloc on es fabriquen materials de construcció i molt particularment maons d’argila, teules i rajoles.[1] En aquest cas concret es treia argila d’un terreny que era conegut com la Roja, per la coloració vermellosa que tenia aquella terra.

Es va vendre a les famílies Matas i Ventura, successivament, i l’any 1935 l’ adquirí la família Roca, que la posà novament en funcionament el 1936.[2]

Avui, en deixar de tenir la seva funció pròpia (la bòbila es tancà l’ any 1997), la seva part central més característica ha estat restaurada.[3] En concret el darrer propietari d’ aquesta instal.lació Càndid Roca i Duran estava casat amb Maria Ribot i Duran (1901-1978) i va morir en caure en un pou, el 1962. Tenia 67 anys.

A prop seu, cap al sud, hi havia el denominat Forn de les Viudes.

 

// També era coneguda amb aquest nom de La Bòbila una propietat, avui desapareguda, que estava situada al Pla del Castell, al curs baix del Torrent Forcat, al quilòmetre 649 de la N-II.

A la vegada se la coneixia com la Recta. [4]

 

 

 



[1] http://chimevapor.wordpress.com/2009/11/15/un-paseo-industrial-por-mataro/

[2] Altres tallers de fabricació de teules i de rajoles, a Mataró, en aquells temps foren els de Llorenç Bonet i de Josep Ventura (a la carretera de Cabrera), de Joaquim Capell (al carrer de Sant Josep 42) i el de Josep Ros (Sant Francesc d’ Assís 16).

[3] MÀRIA, Magda i RECIO, Manuel: “Guia d'Arquitectura de Mataró: Obra contemporània”. Arquitectura La Salle. Universitat Ramon Llull. ´Barcelona, 2006. pàgs. 132 i 133.

[4] http://sostenibilitat.mataro.cat/docs/camins1.pdf